Entrem a Santa Maria Micaela: exemple paradigmàtic del brutalisme a València

Amb el propòsit de donar a conéixer la ciutat, Open House València obri les portes de huitanta edificis del cap i casal. Un dels més singulars és el de Santa Maria Micaela. Construït en els anys seixanta per Santiago Artal, és un exemple paradigmàtic d'un estil arquitectònic conegut com a brutalisme.

Sara Portela, directora d'Open House València, ha explicat, en declaracions als informatius d’À Punt, que el festival d’arquitectura Open House València és “un festival de portes obertes perquè la ciutadania conega la seua pròpia ciutat”.

I en eixe afany per divulgar el patrimoni, centren la mirada en una edificació protegida com a bé de rellevància local. El qualificatiu d’“infravalorada” podria adjectivar la construcció que Santiago Artal va dissenyar en els anys seixanta a València. L'edifici el van batejar amb el nom del carrer situat a Extramurs: Santa Maria Micaela.

Carmen Nadal, arquitecta i veïna d’este edifici, assenyala que Artal buscava dignificar l’habitatge i pensar en com es podia millorar la qualitat de vida de les persones.

Referent de l'arquitectura brutalista adaptat a l'ecosistema mediterrani, l’edifici no amagava res, sinó que mostrava les interioritats. Portela afirma que les instal·lacions o estructures que en altres moments es consideraven secundàries i tractaven d’amagar-les, en canvi Artal tracta de fer-les valdre.

Este edifici va ser un encàrrec de la cooperativa d'agents comercials que somiaven vivendes de renda limitada. Són 138 espais residencials on les estructures prefabricades i el formigó en brut fonamentaven les bases d'un model singular que promovia la vida en comú i facilitava la socialització veïnal.

Nadal assegura que té la “sort” de poder viure-hi des de fa dos anys. Per a ella és “com un somni complit”, afirma, ja que Santa Maria Micaela és un dels edificis que s’estudia en la carrera d’Arquitectura.

Artal va obrir patis interiors i va expandir la vida amb marc d'acer, mosaics i geometries de bellesa funcional. Als 35 anys, es va retirar d'un ofici, el d'arquitecte, desanimat perquè els seus projectes no casaven amb el gust estètic predominant.