El Cor de la Generalitat Valenciana: quasi quatre dècades de trajectòria i prestigi internacional
És l'únic cor professional, autonòmic i públic amb una formació referent per a generacions de cantaires
El Cor de la Generalitat Valenciana complirà l'any que ve quaranta anys d'història ininterrompuda. Una efemèride que no és menor: continuen sent l'únic cor professional de tot el territori i, alhora, l'únic de caràcter públic autonòmic. Un doble privilegi que es traduïx en una sonoritat diferencial.
"És un efecte immediat, és una diferència de so molt notable, jo diria", declara Daniel Ruiz de Cenzano, pianista.
La formació, integrada per trenta dones i 29 hòmens, manté un repertori interpretatiu ampli i divers. De l'òpera a la música contemporània, el cor s'atrevix amb registres molt diversos, i ho fa des d'una solidesa que es forja any rere any sobre els escenaris. Entre els seus membres destaca Daniel, de 25 anys, profundament vinculat a un conjunt en què el pare ja cantava al principi de la institució. Per a ell, pertànyer-hi va molt més enllà de la professió.
"És un gran cor i el tenim al costat. El tenim a casa", ha declarat el jove pianista.
Una barreja entre membres veterans i noves incorporacions és, precisament, una de les claus de l'èxit del conjunt. "Cada persona aporta la mirada d'un temps determinat", declara Mario Torres Mas, director assistent. Esta convivència d'experiència i frescor crea una alquímia difícil de replicar.
L'amalgama generacional també s'aprecia en la relació que el cor manté amb el seu públic. Als concerts, el pati de butaques s'ompli de cares jóvens que reben les actuacions amb una energia desbordant. "Un públic jove que és superentusiasta, que quan venen ens aplaudixen com si forem estreles del rock", explica Minerva Moliner, membre del cor. Un entusiasme que actua com a combustible i reconeixement al treball diari d'una companyia amb una projecció que transcendix les fronteres autonòmiques.
La pròxima cita amb el públic serà este diumenge a Benimodo, on la formació tornarà a demostrar per què, quasi quaranta anys després de la seua fundació, continuen sent únics.
