Alejandro Amenábar reivindica la llibertat creativa, la música i el diàleg a la Mostra de València
El director de Tesis i Los otros ha reflexionat sobre el seu procés d’escriptura, les obsessions narratives i la importància de trobar “els grisos que ens fan humans”
El cineasta Alejandro Amenábar ha compartit este dissabte al Palau de la Música de València els detalls del seu procés creatiu i la relació entre guió, música i imatge en una classe magistral dins de la 40a Mostra de València – Cinema del Mediterrani. La sessió, inclosa en el cicle "Paraula de guionista", organitzat per Escriptors de l’Audiovisual Valencià (EDAV) amb la col·laboració de DAMA, ha servit també com a cloenda del Congrés Internacional de Música de Cine celebrat estos dies al Palau.
Amenábar ha explicat que el seu vincle amb el cinema va nàixer precisament a través de la música: “Col·leccionava bandes sonores i quan escric ho faig amb música; però el més important per a mi és el guió”, ha assegurat. Tot i això, ha afegit que “intente donar prioritat a tot allò que es pot expressar amb imatges i no verbalitzar”.
L’autor de títols com Tesis, Los otros, Mar adentro o Abre los ojos —de les quals també va compondre la música— ha subratllat la importància dels diàlegs en la seua obra i ha elogiat el treball d'Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen en El reino. Segons el director, el seu objectiu és “entendre totes les postures d’un tema, perquè els grisos són el que ens fa humans”. En parlar de Tesis, ha recordat que no volia analitzar la psicologia del personatge de Bosco: “Preferia que ell descriguera el que anava a fer, perquè no podia connectar amb algú així. En canvi, Àngela tenia molt de mi mateix”.
El cineasta també ha reflexionat sobre els límits de la llibertat creativa, i ha reconegut que “la llibertat suposa renunciar als diners”, com li va passar en Ágora, on va haver de prescindir de 30 milions d’euros per mantindre el control del projecte. Ha recordat amb agraïment la llibertat que li va donar José Luis Cuerda en les seues primeres pel·lícules i el suport de Fernando Bovaira en moments difícils, com durant el rodatge de Mientras dure la guerra.
Sobre Los otros, ha revelat que Nicole Kidman va fer nombroses anotacions al guió: “Algunes les vaig acceptar i milloraren la pel·lícula; altres no”. També ha contat que va tindre “molta sort” amb el productor Harvey Weinstein, conegut com Harvey Manostijeras pels seus talls agressius: “A mi em va protegir el públic, perquè en els testscreenings la pel·lícula funcionava”.
Amenábar ha reconegut que El cautivo és la seua obra més personal: “Com Cervantes, jo també contava relats de menut —les pel·lícules que veia— als meus amics”. També ha admés que la seua “espineta” continua sent Regresión i ha expressat la seua decepció pel fet que “Hollywood no haja volgut fer una pel·lícula sobre l’assalt al Capitoli després de la derrota de Donald Trump”.
Amb esta trobada, la Mostra de València tanca un cicle dedicat a la paraula i la música com a eixos fonamentals del cinema, de la mà d’un dels autors més reconeguts del panorama espanyol i internacional.
