El valuós llegat musical que va deixar Amparo Ranch Sales

El Consell Valencià de Cultura (CVC), òrgan assessor del Consell en matèria cultural, ha retut aquest dimarts homenatge a la musicòloga Amparo Ranch Sales, que va morir amb 94 anys l’agost passat. Va fer una extensa labor de recuperació de la música tradicional valenciana i, malgrat això, “no va arribar a rebre en vida el reconeixement general que, sens dubte, es mereixia”.

Es dona el cas que, a més, era filla d'Eduardo Ranch, musicòleg també, i creador d'una biblioteca i arxiu d'importància cabdal, una persona influent en la cultura musical europea des dels anys vint del segle passat fins que va morir, el 1967, tal com recorda el CVC en un comunicat. A conservar i divulgar el valuós llegat del pare, Amparo Ranch va dedicar anys, i es pot dir que gràcies al seu esforç es conserva una memòria “molt documentada” de moltes dècades de música i de vida intel·lectual.

El CVC va elaborar un informe sobre l'obra d'Amparo Ranch al juny —que es pot consultar en la web de la institució—, però es va creure oportú, a més, organitzar un homenatge en forma de taula redona per a parlar extensament i des de diversos àmbits d’aquesta figura destacada de la musicologia valenciana que ha sigut tan important per a la pervivència de la música tradicional valenciana.

La taula s'ha celebrat hui en la seu de l'òrgan consultiu, al palau de Forcalló de València, amb la presència de Manuel Aznar, historiador i catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Cecilio Alonso, historiador de la literatura i professor; la dramaturga Stella Manaut, i Jorge García, de la Direcció Adjunta de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura (IVC). Les paraules de benvinguda de la presidenta del CVC, Dolors Pedrós, i les d'Ana Noguera, membre de la institució i moderadora de la taula, han servit per a presentar els convidats i emmarcar la qüestió.

Manuel Aznar ha centrat la intervenció en el tracte que va establir amb Amparo Ranch, des de 1995, com a encarregada de la part musical en el consell de redacció de la revista Laberintos, que ell dirigia, una publicació centrada en la història dels exilis espanyols. En Laberintos, a més de ressenyes, Amparo va publicar onze articles, alguns sobre l'exili liberal del segle XIX, sobre José Melchor (l'autor de l'Himne de Riego), sobre l'exili de 1939, Josep Renau i sobre música i dones en els camps de concentració nazis. Aznar ha destacat de Ranch la qualitat humana i intel·lectual, seguint la millor tradició de la burgesia valenciana culta.

Un treball en favor de la cultura valenciana

Cecilio Alonso, per la seua part, ha valorat el treball “discret i generós” de Ranch a favor de la cultura valenciana i de l'emancipació femenina i de classe, però no ha oblidat la tristor dels últims anys de la seua vida. Ha descrit també la riquesa de la biblioteca familiar, centrada en dos mons: la literatura romàntica i la musical. De tot això, ha dit, Ranch es va sentir hereua; sobretot, a partir de 1939, quan ella tenia dotze anys i la família, en 1943, es va traslladar a València, i des del 1955, quan es va casar amb el metge José Micó.

Així mateix, l'especialista ha repassat la correspondència entre Ranch i els seus amics intel·lectuals, alguns exiliats de la guerra, com Pedro Salines, Pío Baroja, Manaut, Llorens o Max Aub. També ha anunciat que espera tindre acabat prompte l'epistolari de Ranch amb Julio Caro Baroja.

Stella Manaut, filla del pintor Josep Manaut i amiga de Ranch, ha parlat de l'associació entre son pare i el d’Amparo, Eduardo Ranch, i de la relació posterior, ideològica i d'amistat, entre elles dos, que va durar fins al final de la vida d'Amparo.