Valeria Vegas, la periodista valenciana que va reparar la memòria de la Veneno

La periodista valenciana Valeria Vegas va conéixer la seua admirada Cristina Ortiz, La Veneno, en l’any 2007, quan encara estava estudiant. Va escoltar en la televisió que havia eixit de la presó i que estava a València. No li va costar molt descobrir que s’allotjava en casa de Paca, la Piraña, perquè, com la mateixa Valeria va reconéixer en una entrevista en À Punt Directe, l’amfitriona de la Veneno no havia passat desapercebuda al barri de Marxalenes: “Dones tan estupendes i tan felinianes acaben sent emblemes de cada districte”.

Va ser aleshores quan Valeria va prendre una de les primeres decisions valentes de la seua vida. Va anar directament a la porta d’eixa finca, va prémer el timbre i va preguntar: “Viu ahí La Veneno?”. Eixe va ser el punt de partida d’una història d’amistat ben especial entre Cristina i Valeria i d’altra decisió plena de coratge en la vida de la valenciana: fer la seua transició mentre estudiava la carrera de periodisme. “M’haurien de posar un monument enmig de la universitat pels anys d’avorriment que els he estalviat”, conta Valeria entre riures.

Però no només això, la trobada intergeneracional d’aquestes dues dones va donar vida a les memòries oficials de Cristina Ortiz, el llibre ¡Digo! Ni puta ni santa, en què Valeria va reconstruir la tempestuosa vida d’un dels majors fenòmens televisius dels anys 90.

Polèmica, desllenguada, lliure i irreverent; la figura de la Veneno l’ha criticada fins i tot el col·lectiu trans per transmetre una imatge poc exemplificant. Però Valeria explica que Cristina Ortiz no pretenia ser exemple de res. Com a contrapunt a les crítiques, la periodista també recorda que cada nit, quan contava en televisió els abusos que rebia mentre exercia la prostitució al carrer, o les agressions que va patir de xiquet, “estava visibilitzant un problema”.

El que s’ha convertit en un dels fenòmens televisius de l’any, la sèrie Veneno dirigida pels Javis (Javier Calvo i Javier Ambrossi), ha amplificat l’efecte reparador d’aquestes memòries. Huit capítols que repassen la vida de Cristina Ortiz des de la infància, i que han reunit un dels elencs d'actrius trans més nombrosos de la història de l’audiovisual espanyol.

La història de Valeria, interpretada en la ficció per l’actriu canària Lola Rodríguez, també està retratada en la sèrie. A través del seu personatge es planteja una reflexió al voltant de com la Veneno va trencar, d’alguna manera, l’espiral de silenci que afectava el col·lectiu trans. “Els mitjans de comunicació marquen la línia entre el socialment acceptat i el no acceptat. Poden transformar els prejudicis en empatia. La foscor, en llum. Fer visible l'invisible”.

Dia Internacional de la Memòria Trans

El 20 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Memòria Trans en record de les persones assassinades víctimes de la transfòbia i per tal d’enderrocar l’odi i la discriminació causant de les violències continuades que pateixen les persones trans i gènere-diverses. Segons dades de l’Observatori de Persones Trans Assassinades, 3.664 persones de la comunitat trans van ser assassinades al món entre 2008 i setembre de 2020. Alguns dels països on la criminalitat envers el col·lectiu ha sigut més elevada són Brasil, Mèxic o els EUA.

Segons una enquesta massiva publicada al maig per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, l’assetjament afecta el 51% dels trans i el 52% dels intersexuals a Espanya, mentre que els atacs físics o sexuals arriben al 15% i el 19%, respectivament. A més, els activistes calculen que 8 de cada 10 persones trans a Espanya no tenen treball.