Els valencians Nacho Magro i Tesa, guardonats en els II Premis El Temps de les Arts

Els II Premis El Temps de les Arts ja tenen guanyadors. La gala d'entrega dels guardons ha destacat dos artistes valencians. Un d'ells és l'artista urbà Nacho Magro, també conegut com a Escif, de València, que ha guanyat en la categoria d'Arts Visuals gràcies al grafit Fashion victims. A més, la rapera Tesa, d'Almussafes (Ribera Baixa), ha obtingut un segon accèssit en la categoria de Música Popular pel disc Rap d'arrel.

El Temps de les Arts tracta de reconéixer el talent de nous creadors i estimular la innovació artística i cultural de tots els territoris de parla catalana. Les set propostes guanyadores i els accèssits s'han presentat en un audiovisual que s'ha emés simultàniament en prime time per À Punt, TV3, IB3, Televisió d'Andorra i Televisió de l'Alguer.

Guanyadors i guanyadores per categories

• Arts visuals: al grafit Fashion victims, del valencià Nacho Magro Huertas, també conegut com Escif. El jurat destaca que es tractav “d'un projecte independent de creació en l'espai molt ben formalitzat i equilibrat entre la idea i la forma”. També ha decidit lliurar un primer accèssit a Abans el llenguatge, de Nora Ancarola i Aida Boix, i dos segons accèssits a Passenger tales, de Núria Prieto i Cel·luloide despentinat, d'Antoni Pinet.

• Música clàssica:  el projecte Carneriana, de David Alegret i Rubén Fernández. El jurat destaca d'aquesta obra la “brillant concepció, la qualitat de la música i dels intèrprets i la manera de vestir un repertori poc habitual”. Breaking Bach, de Carles Marigó, ha obtingut el primer accèssit, mentre que Robert Gerhard: vocal folksongs, ha quedat distingit amb un segon accèssit.

• Música popular: L'àlbum La mida, d’Anna Andreu. El jurat va considerar l'obra mereixedora del principal premi per la trajectòria d'una artista que “amb dos discos publicats ja ha estat capaç de generar un repertori molt interessant del qual destaquen la qualitat vocàlica i la personalitat del fraseig”. N340, de David Carboneras, i Rap d'arrel, de Tesa, obtingueren respectivament el primer i segon accèssit.

• Arts escèniques: El projecte distinguit és Ciutat Dormitori, de Contenidos Superfluos. Presenta en forma de film un recorregut pel cementeri de Montjuïc “per conéixer millor la idiosincràsia de la ciutat comtal i els seus habitants”. La mala dicció, de l'Associació Artística Indi Gest (primer accèssit), El gegant del pi, d'Amici Miei Produccions (segon accèssit) i Sabates Noves, de Tian Gombau-L'Home Dibuixat (segon accèssit), foren les altres propostes destacades.

• Arquitectura: Jardí portàtil: arca de convivència, presentat per Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño. Un projecte a un enginyós espai mòbil per combatre les emissions de CO2, “un òrgan mòbil i funcional que alberga tota una sèrie d'espècies botàniques”. El jurat també va contemplar un primer accèssit per a Escola Arimunani, d'Aulets Arquitectes i Aixopluc Architectures, i un segon per a Escola la Mar Bella, de Sumo Arquitectes.

• Patrimoni: festival A Cel Obert, de l’associació a Cel Obert, presentat per Associació a Cel Obert, un projecte que presenta “un seguit d'espais arquitectònics com a escenaris per a creacions artístiques contemporànies” i que combina “art temporal amb la represa de paisatges oblidats”. El primer accèssit fou per a Càntut, cançons de tradició oral, d'Alter Sinergies, mentre que els segons accèssits foren atorgats a Els català, fotògrafs d'un segle, presentat pel Museu d'Història de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya. També es va incloure una menció especial a El rescat de l'Illa, presentat per l'Ajuntament d'Alzira.

• Cinema experimental: L'audioviaual Brutal moods, de Marta Bisbal Torres. La gran novetat d'enguany, “una profunda investigació sobre el brutalisme, moviment arquitectònic vigent entre el 1950 i el 1970. Brutal Moods vol fer visible l'impacte que l'arquitectura pot arribar a causar sobre l'individu”. Solatge, el musical, de Palmer i Duelo (primer accèssit) i El vent que ens mou, de Pere Puigber (segon accèssit), foren les altres propostes distingides.

Repertori únic de la cultura popular catalana

El programa d'enguany ha mostrat tot un repertori únic de la cultura popular catalana, amb Lluís Danés com a responsable de l’emissió, que pretén annexar els orígens més comuns de la música d’arrels amb el nostre present. Els creadors i projectes guardonats han rebut un Gra de Sorra, obra dissenyada per l'artista Perejaume, i una remuneració econòmica de 3.000 euros.

A més, tots els projectes es podran veure i consultar en el web oficial dels premis. Cal recordar que en aquesta iniciativa participen l’Institut Ramon Llull i la Xarxa Vives.

Artistes de primeríssim nivell

En l’apartat musical han participat artistes de primeríssim nivell com ara Lluís Llach, Xavi Lloses, Roger Mas, Núria Andorrà, Quartet Brossa, Alidé Sans, Gemma Hummet, Maxime Cayuela, Franca Masu, Enric Bartomeu, Mar Grimal, la Coral Smiling o la ballarina Laura Marçal.

Amb ells, manifestacions populars que formen part del nostre imaginari col·lectiu com la Nova Muixeranga d’Algemesí, El Misteri d’Elx, Diables de Caldes d’Estrac, Dansa de la Mort de Verges, Festa de l’Ós de Sant Llorenç de Cerdans, el Jaleo de Ciutadella i els Basterons de Lleida. L'acte físic de lliurament dels guardons va tindre lloc aquest dilluns a l'Ateneu Barcelonès.