Un monòlit recorda la mítica Residencia de Señoritas a València

Durant la Guerra Civil, el número 42 del carrer de la Pau va acollir el grup femení de la Residencia de Estudiantes.

Un monòlit recorda la mítica Residencia de Señoritas a València

Un monòlit recorda des d'aquest dimecres a València les lluitadores de la “mítica” Residencia de Señoritas de la Guerra Civil, el grup femení de la Residencia de Estudiantes creat a Madrid el 1915 que es va traslladar al Cap i Casal amb l'inici dels bombardejos al final de la Segona República.

Es tracta d'una història “desconeguda per a la gran majoria del poble valencià” i que homenatja al carrer de la Pau 42 les xiques que van resistir per a acabar els seus estudis universitaris i des del 1939 es van veure obligades a emigrar a països com ara Mèxic o França. L'última d'elles va morir fa només uns dies.

“Aquestes dones van tindre el poder de portar les seues vides com volien, amb la seua consciència”, ha proclamat la presidenta de l'Associació Cultural Institut Obrer, Cristina Escrivá, en declaracions abans de l'acte d'inauguració a la plaça Alfons el Magnànim.

A aquesta commemoració se suma l'exposició Dones de Bandera, oberta fins al 10 de gener en el Centre del Carme de Cultura Contemporània. Comissariada per Escrivá i promoguda per la Conselleria de Qualitat Democràtica, recupera la història de les dones que van donar continuïtat a l'obra educativa.

Des dels seus inicis a Madrid, el grup femení va ser el primer centre oficial de foment de l'ensenyament universitari per a dones a Espanya, organitzat i dirigit per la pedagoga María de Maeztu. Durant la guerra es va traslladar a Picanya, igual que el govern de la República i altres institucions de l'Estat. Coneguda com a “Residencia de Señoritas”, va ser un projecte republicà de la Institució Lliure d'Ensenyament que va arribar a la capital valenciana en la seua última etapa. En 1937, amb el trasllat del govern a Barcelona, es va convertir en “patrimoni integral de les dones” en establir-se a la Casa de la Cultura del carrer de la Pau.

Les estudiants eren “dones que tenien una altra manera de ser” i que volien acabar la seua formació en filosofia i lletres, magisteri o fins i tot dret, procedents de les universitats de Madrid, Múrcia o València. De fet, la Universitat de València seguia oberta durant la Guerra Civil. “Espanya necessitava persones que pogueren reconstruir el país”, ha recordat la comissària. La majoria eren xiques de classe mitjana que es podien permetre pagar les mensualitats del col·legi major, encara que “en clau republicana i femenina”, algunes d'elles ja casades.

Després de la guerra va arribar “el terror” i les pioneres es van veure forçades a buscar vies de fugida pel port d'Alacant o a l'exili a França. La gran majoria de les impulsores de la residència van haver d’anar-se’n a Mèxic i allí van desenvolupar la seua professió fins a “millorar la societat en aquells països”.

L'objectiu de la iniciativa és posar en valor el paper d'aquestes dones “tantes vegades invisibilitzat pels que escriuen la història, encara més en la repressió franquista”. “Volem recordar-les perquè els devem moltíssim”, ha reivindicat la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, dins de la iniciativa de la Generalitat crear espais per a recuperar la memòria valenciana.

També et pot interessar