Un èquid soterrat en posició atípica obri una nova porta per a descobrir el passat de Quart de Poblet

Les obres de remodelació de la plaça de l’Església i la Cisterna han obert a Quart de Poblet una nova escletxa per a conéixer nous detalls del seu passat. Els treballs han permés traure a la llum restes ceràmiques, orgàniques, així com de materials de construcció de l’època romana i àrab que poden revelar la presència d’assentaments en zones pròximes a esta zona. Però, sens dubte, la troballa que més ha sorprés els arqueòlegs ha sigut la d’un èquid híbrid. Les restes, soterrades en una fosa, estaven en una posició poques vegades vista pels arqueòlegs.

De fet, fonts municipals han assenyalat que la troballa “més significativa” és la d'este animal, de poca edat, del qual s’han trobat les restes òssies. Segons assenyalen des de l’Ajuntament, estava “en una posició que ha cridat l’atenció dels arqueòlegs de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació”, organisme que està al capdavant de la investigació.

Pel que fa a la resta de vestigis localitzats en l’entorn de la plaça de l’Església, els promotors dels treballs presumeixen que hi havia assentaments pròxims, les restes dels quals es van desmuntar i es van abocar a les fosses que ara s’analitzen en segles posteriors.

Totes estes restes confirmen “el passat romà de Quart de Poblet, després d'identificar materials i restes ceràmiques de l'època”. Fonts municipals afigen que la majoria dels materials ceràmics documentats eren part d’obres d’enginyeria o arquitectura.

Entre les peces trobades, destaca un fragment de Terra Sigillata, una peça d’una vaixella d’època romana que podria pertànyer a un bol molt utilitzat en tota la Península en època altimperial. Està fet amb ceràmica que té en el fons d'un sigillum o segell amb el nom del terrissaire o alguna marca representativa.

Les restes trobades en estos treballs també testimonien que el món islàmic va tindre una gran influència en el desenvolupament social i cultural de Quart de Poblet. S’han trobat moltes peces ceràmiques, “la qual cosa evidencia que Quart de Poblet va ser un enclavament de gran rellevància en l'època àrab”, assenyalen des del consistori.

Restes d'olles valencianes

Un dels aspectes més característics del conjunt de peces ceràmiques atribuïdes a època islàmica és l'absència de formes decorades. Totes fan referència a un repertori de ceràmica de cuina, sobretot olles, i de servei, com són els pitxers. Els arqueòlegs han localitzat de les anomenades “olles valencianes”, que es reconeixen per tindre el cos globular i el coll estret i acanalat.

Les mostres de sediment recuperat i associat a estos materials d'època islàmica s’estudiaran en un laboratori especialitzat de la Universitat de Granada, mentre que l'estudi ambiental el durà a terme la Universitat de València amb la European Research Council.