Un documental recupera l'experiència pedagògica i vital de la Colònia de Bellús

La peça tracta la història del mig miler de menors refugiats a la Vall d'Albaida durant la Guerra Civil.

Un documental recupera l\'experiència pedagògica i vital de la Colònia de Bellús

En 1936 centenars de xiquets i xiquetes de Madrid travessaren en tren un país en guerra. Fugien de les bombes que devastaven Madrid. El govern de la República va organitzar-ne l'eixida perquè no tingueren una infància traumatitzada per l'horror de la guerra. Es tractava de protegir-los, però també d'assegurar la continuïtat de la seua educació. Un centenar anaren a les dues colònies de Xàtiva, però la majoria d'ells, 512, foren enviats a la Colònia de Bellús, a la Vall d'Albaida. Era la més nombrosa de tot Espanya i estava instal·lada al balneari de la localitat, enderrocat als anys huitanta. 

El documental està basat en el llibre de Vicent Torregrosa República, Guerra Civil i educació. Xàtiva 1931-1939. Torregrosa es va inspirar en la troballa a l'Arxiu de Xàtiva d'un document anomenat Paz, una espècie de diari amb textos i dibuixos d'aquells xiquets i xiquetes refugiats a la colònia en el qual explicaven el funcionament d'aquest centre de convivència, residència i educació. La cinta recull el testimoni dels dos únics refugiats que encara queden vius, Herminia Álvaro i Carlos Sanz, de 93 i 91 anys. 

La muntanya de l'elefant era part de l'imaginari d'aquells menuts. Així és com dibuixaven el port que separava la Vall de Bixquert de la Vall d'Albaida. Segons explica Fran Moral, productor de la cinta: "Carlos Sanz pujava allà dalt quan podia i intentava veure Madrid, intentava veure sa casa perquè no sabia com de lluny estava i el pobre només podia veure Xàtiva". 

Els inicis de la renovació pedagògica

La cinta, que té una durada de 38 minuts, és un diàleg coral entre els testimonis de l'època i els investigadors amb el qual el seu director, Jaume Bayarri, pretén rescatar la memòria històrica d'un episodi poc conegut. 

També ho considera un homenatge als docents que en aquella colònia encetaren un nou ideal d'educació, de renovació pedagògica amb instruments que hui dia són prou comuns, però que en aquell moment eren revolucionaris. "Tenien muntats molts tallers, també feien moltes eixides a l'aire lliure, no des del punt de vista de l'aula sinó des del punt de vista de l'experiència, del contacte directe amb les coses que els explicaven", explica Bayarri.

El documental s'estrena el dimecres, 11 d'abril, al Gran Teatre de Xàtiva. 

També et pot interessar