Les torres de l’horta d’Alacant, de baluard contra els pirates a element patrimonial únic a Espanya
L’Ajuntament crea un centre d'interpretació per a divulgar el conjunt monumental de 27 torres repartides per la ciutat, Sant Joan i Mutxamel
Van permetre defensar el territori i preveure els atacs des de la mar en unes terres on els pirates acudien a la recerca d'esclaus. Les torres de l’horta d’Alacant han passat de tindre un paper determinant en la defensa del territori a convertir-se en referent patrimonial, que ara l’Ajuntament ha fet un pas avant per a preservar-les, sobretot perquè la ciutadania les desconeix.
Hui dia encara se’n poden vore moltes en els termes d’Alacant, Sant Joan o Mutxamel. Es van alçar en una època, els segles XIV i XVII, en què la ciutat estava envoltada d’una horta molt fèrtil, amb contínues incursions dels corsaris.
“Atot Espanya, no hi ha cap conjunt que tinga tantes torres, que són bé d’interés cultural, datades del segle XVI i XVII annexionades a cases”, explica José Manuel Pérez, cap de Patrimoni de l’Ajuntament alacantí.
“Les famílies nobles van crear tot este conjunt monumental per a defensar el territori i perquè es pogueren refugiar els hortolans que patien els atacs corsaris que pretenien endinsar-se en l’horta”, agrega Pérez.
Actualment, es conserven 27 torres de les 35 que es tenen constància que hi havia; algunes són de propietat municipal, encara que n'hi ha moltes que són privades.
“Són els nostres orígens, part de la nostra identitat com a alacantins”, apuntava Nayma Beldjilali, regidora de Cultura, per a justificar la importància de preservar-les i difondre el seu paper en la història de la ciutat.
El centre d'interpretació de les torres de l’horta, que està ubicat a la torre Sarrió i que han impulsat l’Ajuntament, el Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) i la fundació del mateix nom, explica com funcionava este singular sistema de defensa i vigilància. Una ruta que ens retrotrau a un temps en què Alacant era cobejada pels vins més que per les platges.
