Tabarca vol ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat
La candidatura, que inclou les 5 cinc tabarques que hi ha al Mediterrani, es decidirà l'any que ve.
Pegli a Gènova, Carloforte, Calasetta al sud de Sardenya, Nova Tabarca a Alacant i la Tabarka de Tunísia han firmat en aquesta última ciutat un protocol d'agermanament per a sol·licitar a la Unesco la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Aquestes 5 poblacions tenen un passat comú relacionat amb l'expansió genovesa pel Mediterrani al segle XVIII. Totes juntes fan realitat el concepte de Tabarquinitat. Comparteixen origen, cultura, patrimoni i paisatge natural. I això és el que la Unesco pot reconéixer al llarg de l'any que ve amb el prestigiós guardó, segons avança Chema Pérez, director del Museu Alacantí de Tabarca.
L'origen genovés
El segle XVI, la Tabarka tunisiana era un focus irresistible per als habitants genovesos atrets pel negoci de l'extracció del preuat i cotitzat corall roig. Dos segles després, la localització estratègica de l'illa al Mediterrani la convertiren en objectiu de les polítiques de conquesta de l'època fins a quedar sota domini àrab a principi del segle XVIII. Els habitants d'origen genovés, gràcies a la mediació de les corones cristianes, pogueren fugir de la Tabarka tunisiana i fundar noves colònies en diferents illots mediterranis.
A Nova Tabarca arribaren 296 persones, les últimes a eixir de Tunísia després d'haver sigut esclavitzades pels àrabs. Passaren un any en l'actual col·legi dels jesuïtes d'Alacant i arribaren a l'aleshores illa de Santa Pola el 19 de març de 1769. Les famílies reberen una casa, numerada, com encara es pot observar ara als carrers de l'única illa poblada de la Comunitat, i l'autorització d'aprofitar els recursos de la mar per a sobreviure. La tradició pesquera ha arribat fins els nostres dies. El 1960, Nova Tabarca va ser protagonista de l'última almadrava de la tonyina del litoral alacantí, a més, l'Illa, per la riquesa dels seus fons marins, principalment per la praderia de posidònia oceànica, es va convertir en la primera Reserva Marina d'interés piscícola d'Espanya. L'activitat humana està molt controlada a la zona protegida, però la pesca artesana s'hi permet precisament per la llarga tradició a l'illa.
Retrobament tabarquí
Les cinc tabarques s'han retrobat a Tunísia per a signar el Protocol d'Acord de Cooperació i Agermanament. L'objectiu és conservar la memòria del poble tabarquí i fer valdre les tradicions mediterrànies compartides: una identitat comuna, la pervivència del lígur a Carloforte i Calasetta, les arts de pesca compartides, la gastronomia o la pervivència de cognoms d'origen genovés.
A Nova Tabarca, l'Illa Plana, dels 76 cognoms italians dels orígens, se'n conserven sis: Chacopino, Manzanaro, Parodi, Leoni, Luchoro o Ruso.
Quant a la cuina tradicional, en les cinc tabarques es conserva la típica caldereta tabarquina.
Entre les activitats organitzades a Tunísia per a celebrar l'agermanament de Pegli, Carloforte, Calasetta, Nova Tabarca i l'originària Tabarka hi ha exposicions de llibres, de fotografies, projeccions de documentals o espectacles de música. Durant unes hores, les tabarques han tornat al punt de partida per a reivindicar la seua tabarquinitat.
