Així sona Rohrwerk, l'instrument musical més gran mai creat

Un nou instrument musical, el més gran que s'ha construït i que arriba als 45 metres d'alt, s'erigeix aquests dies al campus de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), on es presenta com un "pavelló sonor" que ofereix una experiència auditiva, arquitectural i científica molt encaixada en el corrent de la música contemporània.

"En aquest projecte mesclem l'arquitectura i la música. Ací veiem una escultura que és molt més gran que un orgue, l'instrument més gran conegut (que pot arribar a fer 10 metres), mentre que aquest arriba a 45 metres”, comenta el creador, el compositor suís Beat Gysin.

El projecte s’anomena Rohrwerk, la unió de dues paraules que en alemany volen dir "tub" (Rohr) i "mecanisme" o "obra" (Werk), "i ho veiem com una fàbrica sonora, però també com un escenari i una escultura temporal dins de la qual hi ha instruments”, explica Gysin.

"Rohrwerk" té un caràcter efímer. D’ací a uns dies es desmuntarà definitivament. L'instrument consisteix en un immens tub central dins del qual pengen tubs més xicotets en cercle i que descendeixen formant una escala de caragol, al costat dels quals també hi ha campanes, trombons, flautes, trompetes i elements electrònics.

Amb eixa configuració s'aconsegueixen dos resultats molt diferents. El primer: una sèrie de reverberacions o ressons produïts gràcies a un altaveu col·locat a la part baixa del tub i que espenta l'aire comprimit cap amunt, on hi ha un micro que retorna el so cap avall i això produeix un incessant moviment d’anada i tornada. El segon resultat és un poc més tradicional, perquè hi participen músics que més que "tocar", extrauen sons que corresponen a sis composicions creades especialment per a aquesta instal·lació musical; per a fer-ho fan servir els instruments que estan suspesos en el tub gegant, que en l'extrem superior penja d'una grua.

El resultat és com a mínim sorprenent i qualsevol principiant de la música contemporània podria dubtar seriosament que un instrument com aquest puga considerar-se "música”, un qüestionament que no és nou i que ha desafiat durant segles tant els teòrics com els professionals d'aquest art.

Només cal recordar la definició de "la música no són més que sons organitzats", segons ha assenyalat en una conversa amb Efe el compositor suís Nicolas Buzzi, el qual va compondre amb el colombià Germán Toro Pérez una peça per a aquest pavelló sonor titulada Umlaute.

Sobre com va nàixer el projecte, Gysin fa una analogia amb la seua segona formació, la de químic, i explica que igual que una molècula és el punt de partida per a la química, en aquesta proposta sonora ho ha sigut el tub.

"Per als arquitectes el tub és una escultura i per als compositors és un instrument", comenta, després de recordar que en aquesta obra van col·laborar dos arquitectes i un escenògraf.