“El de la Santa Faç, és dia d’ajuntar-se amb els amics”
Per tradició, per devoció o per a disfrutar d’una jornada lúdica. Són algunes de les motivacions dels milers de romeus que han participat en la Santa Faç
“És dia d’ajuntar-se amb els amics, de fer una paradeta per a tastar els rotllets i la mistela”. Com Gloria Buades, una veïna de Confrides que participa en la Romeria de la Santa Faç des de fa anys, milers de romeus s’han sumat a esta cita que va més enllà de la motivació religiosa. Les raons per a participar eren tan diverses com els participants. Des d’aquells que, com Toñi, la fan cada any, però amb especial devoció des que va faltar la parella, fins a aquells que la fan “per tradició”, com Pepe, que camina des de fa anys fins al llogaret alacantí amb la filla i la neboda.
Entre els romeus, cada un se les apanya per a superar amb èxit els huit quilòmetres que separen el centre d’Alacant del monestir on es custodia la relíquia. Emma s’ajudava amb un caminador per a tractar d’arribar a la Santa Faç. “He eixit des de l’ajuntament, i porte açò per a vore si la puc fer sencera. He estat anys que no l’he poguda fer sencera perquè estava alacaiguda, però enguany ho intentaré”, reconeixia davant de les càmeres d’À Punt.
Des dels més menuts, encara en carret, fins als més majors, alguns arrossegats per la família, hui eren pocs els alacantins que s’han perdut la cita. Entre la marea de gent, una veïna del barri de Benalua de 97 anys la feia en cadira de rodes i amb barret per a protegir-se del sol. L’espentava la família perquè ella no vol perdre’s cap romeria, com explicava un dels seus nets.
I per a combatre la calor, hi ha qui, com un grup d’amics del barri de la Florida, no ha dubtat a espentar, però en este cas el carret amb les provisions per a passar el dia als voltants del llogaret: “Ací en la nevereta duem la beguda, en esta altra bossa els entrepans i ací unes papes i unes olives”, explicava davant de les càmeres d’À Punt, mentre descobria el que portava en el carret cobert amb una bandera de la Santa Faç.
Entre els milers de romeus hi havia els fidels, els nouvinguts i també els que van conéixer esta tradició i ara, des de ben lluny, han tornat a repetir-la. Era el cas d’una dona que viu a Suïssa i ara està a Alacant, la ciutat on va viure fa uns anys, passant uns dies de vacances. “La vaig conéixer quan vaig viure ací, i ara hem vingut a passar uns dies i m’ha abellit fer-la de nou”, admetia. “Encara que no la recordava amb tanta gent”, agregava.
Per a Pepe, “la Santa Faç és sagrada, sempre vinc”, afirmava Pepe, un veí del barri del Remei d’Alacant, que mai falla a la romeria. Enguany, acompanyat de la filla i la neboda.
Toñi, una alacantina del barri dels Àngels, enguany repetia una tradició que mai falta al seu calendari. "La faig cada any, per a mi és una tradició", reconeixia. "Des que va faltar el meu home la faig amb molta devoció, perquè a ell li agradava molt, era molt alacantí", deia emocionada davant del micròfon d'À Punt.
