La Romeria de la Santa Faç d'Alacant ja és bé d'interés cultural

El Consell aprova el decret que declara la protecció, que es gestionarà des de l'Ajuntament i el bisbat d'Oriola-Alacant

Desenes de milers de persones han participat en la romeria de la Santa Faç este 2026
Desenes de milers de persones han participat en la Romeria de la Santa Faç este 2026 / Morell (EFE)

El ple Consell ha aprovat este divendres el decret pel qual es declara la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a bé d'interés cultural (BIC) en la categoria de bé immaterial. La Generalitat reconeix oficialment així —com ja havia anticipat la vespra el president, Juanfran Pérez Llorca, durant la celebració d'una Pelegrina multitudinària amb 330.000 participants— "una de les manifestacions culturals i populars més emblemàtiques del poble alacantí i una celebració única per la seua dimensió històrica, devocional, festiva i identitària", remarca l'administració autonòmica en un comunicat.

Segons ha explicat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, durant la roda de premsa posterior al ple, que s'ha fet a Alacant, el procediment per a atorgar este reconeixement a la Santa Faç es va iniciar el 2024 "i feliçment concloem ara". "És la principal expressió cultural i religiosa de la ciutat i l'horta d'Alacant des de finals del segle XV fins a l'actualitat", ha remarcat. La gestió d'esta manifestació com a BIC l'exercirà l'Ajuntament d'Alacant i el bisbat d'Oriola-Alacant, que seran els que decidiran sobre aspectes materials i immaterials, així com sobre el desenvolupament de la romeria.

La protecció "es concretarà en la realització de treballs d'identificació, descripció, investigació, estudi i documentació amb criteris científics, així com la incorporació de testimonis que garantisquen la protecció i preservació", detalla la Generalitat. A més, este reconeixement "implica el compromís de vetlar pel normal desenvolupament i pervivència d'esta manifestació cultural, així com tutelar la conservació dels valors tradicionals i la transmissió a les generacions futures", afegix. Barrachina ha concretat també que la declaració BIC atorga a la romeria un accés preferent a determinades subvencions i ajudes que es convoquen anualment enfocades a esta classe de celebracions, sobretot en l'àmbit del turisme.

Una tradició viva des del 1489

La Romeria de la Santa Faç, popularment coneguda com la Pelegrina, constituïx la principal expressió de la identitat cultural i religiosa de la ciutat d'Alacant. L'origen es remunta al Miracle de la Llàgrima ocorregut el 17 de març de 1489 en el marge dret del barranquet de Lloixa, lloc on actualment està situat el cambril de la Santa Faç. L'horta alacantina estava castigada per una forta sequera i en eixe context es va organitzar una processó de rogatives en peregrinació des de la localitat de Sant Joan, portant el llenç de la Santa Faç. En travessar la Lloixa, de l'ull dret del rostre de Crist va començar a brollar una llàgrima, preludi d'un ruixat que va posar fi a l'escassetat d'aigua.

Este esdeveniment miraculós va donar lloc a la veneració de la relíquia de la Santa Faç i a l'establiment d'un pelegrinatge anual que, hui en dia, congrega més de 300.000 persones cada segon dijous de Pasqua. La celebració inclou elements profundament arrelats en la memòria col·lectiva, entre altres, la caminada multitudinària des de la cocatedral de sant Nicolau fins al monestir de la Santa Faç, on té lloc la cerimònia d'obertura del sagrari, la celebració de la missa de campanya en honor de la relíquia an la plaça de Luis Foglietti i la cerimònia de tancament del sagrari.

Són característiques també d'esta celebració la tradicional indumentària de la brusa, el mocador d’herbes i la canya amb romer o la invocació "Faç Divina! Misericòrdia!", que es repetix al llarg de tota la romeria. Així mateix, la festa inclou també la instal·lació de la Fira de la Santa Faç, que es desenvolupa als voltants del monestir amb productes artesanals.

Després de la publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV), la romeria de la Santa Faç s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i es comunicarà al registre general de béns d'interés cultural del Ministeri de Cultura.

També et pot interessar

stats