Robert Guédiguian: “Vull dedicar aquest premi a tots els treballadors del món”

Parlem amb el director francés, guardonat amb la Palmera d'Honor de la Mostra de València 2022

Robert Guédiguian, Palmera d'Honor de la Mostra de València / À Punt NTC

La Mostra de València-Cinema de Mediterrani, que se celebra del 20 al 30 d’octubre, ha lliurat la Palmera d'Honor de la 37a edició al cineasta marsellés Robert Guédiguian, un guardó honorífic que reconeix l’aportació d’un director que ha retratat “la llum del Mediterrani i les seues gents corrents”. 

El director, precisament, va dedicar el guardó, precisament, aquest divendres a la classe treballadora de tot el món. Responsable de títols com Marius et Jeannette (1997), La ville est tranquille (2000) i Les neus del Kilimanjaro (2011), Guédiguian ha mostrat al món a través del seu cine popular el color de Marsella i el seu litoral. 

Acompanyat per la seua esposa i musa, Ariane Ascaride, Guédiguian va recollir el premi de les mans de l'alcalde de València, Joan Ribó, i va aprofitar per a "dedicar aquest premi a tots els obrers del món”.

Aprofitem l’ocasió per a parlar de les inquietuds actuals del guardonat, que ha tornat a València després de quaranta anys per la porta gran.

Creu que el seu cinema va una mica davant de la realitat de la gent?

Sí, crec que el cinema ha de ser sobretot entretingut, agradable i ha de ser capaç de fer riure. Però també cal que aprenguem i descobrim coses noves a través de les pel·lícules.

Ha desenvolupat una família pròpia amb el seu cinema a través d’uns actors encarregats de contar les grans passions del poble. Es considera, però, decebut per aquest poble que retrata? 

No, u no pot estar ni decebut ni encantat del poble. Com deia Montesquieu, “cal fer-ho tot pel poble sense esperar res d’ell” i pense que és exactament així.

Què pot dir en relació amb la crisi econòmica i social profunda que vivim que està duent al creixement de l’extrema dreta a Itàlia, però també a França i Espanya?

Crec que cal donar esperança al poble amb exemples concrets i clars de repartiment del poder i de la riquesa a tots els nivells, especialment a escala local i als barris. Cal mostrar a la gent que hi ha alternatives col·lectives a través de les quals podrem reconstruir l’esperança a l’esquerra.

De fet, l’existència de l’extrema dreta està lligada únicament al buit que ha deixat una esquerra, que ha deixat de fer propostes des de la desaparició de l’URSS. Ara estem en altra època, però l’esquerra no pot només oposar-se al neoliberalisme: cal que faça propostes.

Com diu, d’una banda tenim el capitalisme salvatge i, de l’altra, un comunisme que ja no està de moda. Què podem fer?

Allò que no està a la moda és el ‘sovietisme’, que va desaparéixer fa cinquanta anys, però això no té res a veure amb les idees comunistes del segle XIX. Per a mi, el comunisme és la possibilitat que els individus i la societat existisquen en harmonia. Una metàfora d’això seria el rodatge d’una pel·lícula, en la qual cadascuna de les persones que hi participa està satisfeta del que ha fet i del resultat del film. Crec que el paper del poder polític hauria de ser suscitar aquests moments comunistes per tal d’eixir del sistema egoista en què estem immersos.

En aquest sentit, quin paper creu que tenen els mitjans de comunicació?

Cal suprimir la televisió (riu). És el títol d’un article de Pasolini, publicat una mica abans de morir, en què deia que calia suprimir l’escola i la televisió. Els mitjans de comunicació tenen un poder terrible, ja que tenen una lògica interna fosca que busca l’espectacle i l’audiència. Si tinguérem més debats entre persones en l’espai públic, seria molt més interessant que la multiplicació de cadenes televisives.

Adés ha parlat d’harmonia. En quin dels seus films creu que s’aproxima més a aquesta idea d’harmonia que busca?

No podria dir una sola pel·lícula. Crec que en tots els meus films hi ha moments comunistes.

Per acabar, estem en una mostra de cinema del Mediterrani. Quina creu que és la connexió entre Marsella i València?

El clima, la mar, el sol, la calor… Tot això determina un comportament, una forma de viure al carrer i a les places públiques on compartim la nostra vida. Tot això és el que compartim a la Mediterrània com a forma de vida comuna.

Més d’un centenar de pel·lícules realitzades a les vores de la Mediterrània es projectaran fins al 30 d’octubre en la Mostra de València, entre les quals figura un recorregut a l’àmplia filmografia de Guédiguian. À Punt és el mitjà oficial de la Mostra.

També et pot interessar