La pluja no aigualeix el besamans de la Mare de Déu a València
Milers de fidels compleixen amb la tradició en una jornada en què les escasses precipitacions de primera hora del matí només han contribuït a alleugerir la cua
Ni la pluja fina amb què s’ha alçat València, ni l’ambient gris que ha quedat després han dissuadit els milers de devots que, des de primera hora del matí, han volgut trobar-se, cara a cara, amb la Mare de Déu dels Desemparats. La basílica acull el tradicional besamans i l'única cosa que ha aconseguit la pluja, que deixava a penes tres litres per metre quadrat de matinada, és alleugerar la cua i fer l’espera més curta, almenys així ho veien molts dels que estaven feien cua aquest matí.
Per a molts dels que esperaven pacientment entre les tanques col·locades a la plaça per a canalitzar la cua, acostar-se a veure la imatge de prop és tota una tradició, que ni el mal oratge trenca. "Estar ací és precís, ploga o trone", admetia la Conchín Roca, una veïna del barri de Natzaret de València que assegurava que havia perdut el compte dels anys que fa que ve a participar en el besamans.
El mateix li passa a l'home, Andrés Montoro qui, als seus 80 anys, admet que li agrada complir amb la tradició. "Me n'isc emocionat de veure-la", deia en referència al seu retrobament de prop amb la patrona de la ciutat.
València ha despertat amb un ambient gris i els carrers banyats. Després de la tempesta d’ahir, han caigut algunes gotes de matinada. Potser per aquesta raó, la cua ha sigut menor que la d’altres anys, com reconeixien els assidus a aquest besamans. Malgrat l’oratge, el fet que enguany se celebre el centenari de la coronació fa preveure una afluència massiva de fidels.
De fet, molts a penes han esperat vint minuts de cua i han passat davant de la imatge. Carmen Valero, també veïna de València, assegurava que enguany l’espera ha sigut molt més curta que en anys previs, i Esther Toledano, que per primera vegada ha volgut sumar-se a aquest emotiu acte, deia que la cua anava "molt ràpida".
A ella, precisament, l’ha mogut anar fins allà la mort d’un amic, gran devot de la Mare de Déu. "Pensaré en ell quan estiga davant de la Mare de Déu", assegurava. A banda de pregàries tan particulars, entre les més repetides, "salut per a la família" i "treball".
Ara bé, tampoc faltaven les peticions més ambicioses, com la de Cayetano Orts, veí de Manises. "Cordura i coneixement per a tots", afirmava que demanaria a la Mare de Déu quan la tinguera ben a prop, dins de la basílica.
