El pintor José Maria Yturralde guanya el Premi Nacional d’Arts Plàstiques

L’artista, un dels representants claus de l’abstracció geomètrica espanyola, és director del departament de pintura de la UPV.

Yturralde, en una imatge d'arxiu
Yturralde, en una imatge d'arxiu

L’artista José María Yturralde (Conca, 1942), un dels pintors clau de l’abstracció geomètrica espanyola i autor d’una obra que lliga ciència i art, ha sigut reconegut aquest dijous amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2020. El jurat del guardó, dotat amb 30.000 euros, ha destacat la trajectòria d’Yturralde pel seu “alt nivell d’experimentalitat”, que ha connectat art i ciència, la seua investigació espacial i formal, i la seua tasca docent, segons ha assenyalat el Ministeri de Cultura i Esport, que concedeix el premi.

Yturralde, amb una obra marcada per la forma i el color, ha desenvolupat al llarg de tota la seua carrera un tipus d’art lligat a la ciència. Actualment és director del departament de pintura de la Universitat Politècnica de València (UPV). Llicenciat i doctor en Belles arts per la UPV, és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València. La seua carrera comença a mitjan anys seixanta, quan travessa una etapa d’experimentació i evoluciona cap a l’abstracció geomètrica i l’op-art, pel qual és més conegut en l’actualitat, amb influències de Vasarely, els espacialistes italians i el constructivisme.

El 1966 va treballar en el Museu d’Art Abstracte Espanyol de Conca. En 1967 va ser membre fundador del grup Abans de l’Art i va començar a fer art cinètic; el seu interés per la tecnologia es va accentuar amb la participació en els seminaris del centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid, que el van introduir en el treball amb ordinadors. Yturralde va ser un dels impulsors a Espanya de l’art cibernètic i ha fent treballs amb làser i holografies.

Una carrera amb nombrosos premis

Al llarg de la seua carrera ha rebut nombrosos premis i el 1974 va ser becat per la Fundació Juan March per a una estada en el Center for Advanced Visual Studies, Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Entre les seues obres més destacades, es troben les Estructures voladores, unes peces tridimensionals capaces de volar, amb les quals va participar en la 38 Biennal de Venècia (1978). En els huitanta va tornar al pla amb una actitud més poètica, sense deixar de ser constructivament rigorosa. En les seues obres més recents, s’ha centrat en l’estudi del color i la seua influència sobre les emocions i l’estat d’ànim.

L’artista, d’altra banda, ha publicat nombrosos treballs entre articles, ponències i comunicacions, i és autor dels llibres Estructures 1968-1972: sèries triangular-quadrat-cubs-prismes i La quarta dimensió. Assaig metodològic per a la projecció geomètrica d’estructures N-Dimensionals.

També et pot interessar