Pau Rausell (UV): "Usar la política cultural per a atraure turistes és com alimentar el porc amb caviar per a produir salsitxes"
El professor, adscrit a la Unitat d'Investigació de l'Impacte Econòmic de la Cultura i Turisme de la Universitat de València, adverteix que l'estratègia vigent és ineficaç, i convida a repensar les polítiques culturals i fer-les més transversals, per a potenciar l'impacte en la salut i l'economia
La cultura i la creativitat tenen un impacte directe en l'economia i el desenvolupament social. A identificar-lo i mesurar-lo es dedica la Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València. D'anys de treball sorgeixen conclusions inesperades i disruptives. "Usar la política cultural per a atraure turistes sembla una errada. És alimentar el porc amb caviar per a produir salsitxes", afirma contundent un dels membres de la unitat, el professor associat Pau Rausell Köster. Segons ha constatat, la generació de valor d'un treballador de cultura és pràcticament el doble que la d'un del sector turístic, i per això és més rendible consolidar ocupació cultural a la Seguretat Social, que gastar-la com a aspirador de turisme, que genera faena més precària. "És un canvi de paradigma. Per a fer cultura 'a vegades' en fan falta turistes i no a l'inrevés".
Més observacions discordants contra estratègies culturals consolidades: segons Rausell el bo cultural i algunes ajudes tenen un efecte contraproduent en el consum cultural, perquè generen una percepció distorsionada sobre el valor real dels productes culturals i dissuadeixen del consum no subvencionat, ja que alimenten la impressió que són cars, quan s'ha de pagar el que tocaria.
Les polítiques culturals han envellit malament. Cal pegar-los una volta i fer-les més transversals
La fàbrica de dades i indicadors d'aquesta unitat de la UV és un instrument de persuasió per als polítics, en la decisió sobre les estratègies culturals. Assegura el professor que, contra la impressió general, "les administracions que més diners gasten en cultura són els ajuntaments, que són els que menys competències tenen, després l'autonòmica, i finalment l'estatal". I defensa que la inversió en cultura és rendible políticament: ja que en un estudi sobre les municipals del 2015 al 2019 en ciutats mitjanes valencianes, de 10.000 a 100.000 habitants, van constatar que la possibilitat de reelecció s'incrementava, de manera significativa, en aquells que més gasten en política cultural.
Que s'invertisca més o menys en cultura, no vol dir que s'estiga fent bé. Considera que "les polítiques culturals han envellit malament", perquè són debitores d'un cert elitisme i paternalisme ancorant en la visió del segle XX i convida a "pegar-los una volta, i fer-les més transversals". "Són ineficients quan en tot aquest temps només hem aconseguit que el consum de teatre passe del 20 al 24% de la població. L'única fita cultural significativa és que tothom escolte música, però això no està relacionat amb estratègies polítiques", ha raonat.
La cultura és un antibiòtic d'ampli espectre. Consumir cultura, participar en la cultura, tenim evidències que allarga la vida. Però la creativitat també prepara millor les societats per als canvis
La proposta transversal de Rausell és obrir la mirada a l'impacte de la cultura, que considera que té avantatges escalables en altres facetes com la salut o la capacitat industrial d'un territori. "La cultura és un antibiòtic d'ampli espectre. Consumir cultura, participar en la cultura, tenim evidències que allarga la vida i millora la salut", assegura l'investigador, que defensa les implicacions per a l'evolució econòmica d'un territori que té "la creativitat, la matèria primera de la cultura" i la possibilitat de traslladar dinàmiques creatives des de la cultura a terrenys com l'industrial. "Si estem entrenats en la creativitat, podem aplicar-la més en el dia a dia. És el substrat d'adaptació a la innovació. I les societats que més creativitat tenen són les que millor s'adapten als canvis", ha explicat en Les notícies del matí.
Pel que fa a la precarietat laboral que afecta el sector, la considera un defecte estructural, quan la cultura és trallada a la lògica d'una societat de mercat. "La nostra producció cultural no depén només de les necessitats del mercat, és una necessitat humana independent de la demanda. Estructuralment, sempre hi haurà un excés d'oferta, perquè la manifestació cultural forma part de les necessitats humanes", ha subratllat Rausell, que considera que cal més suport a la carrera cultural a les classes mitjanes i baixes, perquè ara mateix "la professió cultural és molt desigual" i la possibilitat d'una carrera "només l'aguanten els rics".
