MSF denúncia les crisis humanitàries arreu del món amb una exposició fotogràfica a València

L'organització humanitària analitza el valor del testimoniatge en un temps "en què la solidaritat és més necessària que mai".

MSF denúncia les crisis humanitàries arreu del món amb una exposició fotogràfica a València
MSF denúncia les crisis humanitàries arreu del món amb una exposició fotogràfica a València

En els quasi 50 anys d'història, Metges sense Fronteres (MSF) ha participat en missions humanitàries arreu del món. Des de la seua creació per un grup de metges i periodistes, sempre han sigut conscients de la importància no només de l'assistència mèdica, sinó també de denunciar allò que està passant. 

L'exposició "De l'acció a la paraula" comença en el moment del naixement de l'ONG. En 1971, un grup de metges que treballava per a la Creu Roja a Biafra (Nigèria) va considerar que no era possible que el món no fóra conscient del que estava passant en aquella part d'Àfrica. Per això, en tornar a París es van reunir amb un grup de periodistes i constituïren el que hui coneixem com Metges sense Fronteres. Des d'aquell moment, des de l'organització sempre s'ha considerat la paraula com un instrument indispensable per a denunciar aquelles situacions que necessiten molt més que la intervenció sanitària. 

A partir d'ací podem fer un viatge a través d'alguns dels moments més importants de la trajectòria de l'ONG. Per a Mila Font, delegada de MSF a València, un dels moments més importants va ser quan, en la crisi de Ruanda, van haver de demanar una intervenció militar. "El que estàvem veient és que els metges no podíem parar un genocidi", ha expressat. Aquesta situació va coincidir amb la seua arribada a l'organització, però després n'ha viscut altres que també tenen el seu lloc a l'exposició, com la crisi de Somàlia o la neteja ètnica de Srebrenica. 

Mila recorda també com el tsunami del sud-est asiàtic va suposar una difícil decisió, ja que es van rebre tants donatius que van haver de dir que no volien més diners per a aquella crisi, perquè no els necessitaven.  "Vam contactar amb la gent que ens havia donat diners per a dir-los: si voleu, ens els quedem, però els utilitzarem en altres crisis humanitàries", ha recordat.

En MSF saben que la paraula és un gran instrument per a denunciar situacions com els bombardejos a hospitals en zones de conflicte. Ja fa més de dos anys que presentaren una resolució davant de Nacions Unides, segons la qual no es poden atacar instal·lacions sanitàries en les guerres, i si s'ataquen, ha d'haver-hi una investigació independent que analitze què ha passat, perquè no es torne a repetir.  Aquesta resolució, manifesten, no s'està complint.

Aquesta organització destaca dos factors per a lluitar contra les morts de migrants a la Mediterrània. Per una banda, veuen molt necessari un dispositiu de rescat i salvament. D'altra, "la migració s'ha de prendre com un tema que té diferents aspectes i que hem de tractar-los d'una manera humana, perquè són persones, no són números".  Segons Mila, el fet que arribara a València l'Aquarius "va ser una mostra d'humanitat i va suposar una diferència amb allò que estava passant a Itàlia i a Malta". Tot i això, es tracta de l'únic vaixell de salvament funcionant ara a la Mediterrània i troba nombroses dificultats per a desenvolupar les seues tasques.

L'exposició es pot visitar al Museu de Ciències Naturals de València, situat al parc dels Vivers, fins al 13 de gener.

També et pot interessar