Mor Quino, el pare de Mafalda

El dibuixant Joaquín Salvador Lavado, més conegut com ‘Quino’, i popular per ser el creador de Mafalda, ha mort aquest dimecres a Mendoza (Argentina), la seua ciutat natal, als 88 anys.

Fill d'espanyols i posseïdor de guardons com el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats i la Medalla de l'Orde de les Artes i les Lletres de França, Quino va desenvolupar les aventures el seu personatge més popular entre 1964 i 1973, encara que les històries de la icònica xiqueta s'han replicat a tot el món fins a l'actualitat.

Mafalda, la xiqueta contestatària i lluitadora social, s’ha convertit en l’obra més coneguda de Quino. Els seus missatges atemporals i irònics a favor d’un món millor han donat la volta al món i han convertit Quino en el dibuixant de còmics en llengua castellana més internacional.

Des de fa uns anys, l'autor, que es va traslladar a Mendoza des de Buenos Aires al final del 2017, tenia problemes de salut, encara que va continuar assistint a diversos homenatges a la seua obra.

Mafalda, censurada durant el franquisme

Mafalda va aparéixer per primera vegada en Gregorio, el suplement d'humor de la revista Leoplán el 29 de setembre de 1964, i després va passar a publicar-se regularment en el setmanari Primera Plana, de Buenos Aires. Aquella tira amb les aventures de Mafalda i els seus amics, Manolito, Susanita i Felipe, prompte va aconseguir l'èxit, i al març de 1965 va començar a publicar-se en el diari El Mundo, fins al 1967. A l'any següent, les aventures de la xiqueta van continuar en el setmanari Siete días.

Al mateix temps van anar apareixent els llibres de Mafalda, que aplegaven les tires segons la data de publicació. El primer va eixir a la venda al desembre de 1966, però no va ser fins al 1969 quan es va publicar per primera vegada fora de l'Argentina, primer a Itàlia, Mafalda la contestataria; i en 1970 a Espanya, on la censura franquista va obligar els editors a posar-li una franja en la tapa amb la llegenda "Per a adults". En 1976 Quino es va traslladar a Milà, i tres anys més tard va deixar Siete días per a publicar en el diari argentí Clarín.

Entre els seus nombrosos reconeixements hi ha el premi Romics d'Oro de 2011, màxim guardó del Festival de Còmic i Animació de Roma, la Medalla de l'Orde de l'Arts i les Lletres de França, i la insígnia d'oficial de la Legió d'Honor francesa en 2014. Un any després, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Xile el va premiar per "haver retratat magistralment les problemàtiques més profundes de la societat".

A més, posseeix l'Encàrrec d'Isabel la Catòlica d'Espanya del 2005, any en què va ser nomenat Ciutadà Il·lustre de Buenos Aires.