Mor als 72 anys el guitarrista valencià Eduardo Bort
Considerat per alguns com el "Santana espanyol", era un dels pares del rock simfònic a Espanya.
El guitarrista valencià Eduardo Bort ha mort aquest dimecres als 72 anys a l'Institut Valencià d'Oncologia, on rebia tractament per un càncer de pulmó. Considerat per alguns com el "Santana espanyol", era un dels pares del rock simfònic a Espanya, a més d'un guitarrista virtuós.
Nascut el 1948, Bort va iniciar la seua carrera als anys seixanta en diferents bandes de rock com ara Exciters, La Oveja Negra o, sobretot, Los Bodgies. A principis dels setanta, després d'haver recorregut Eivissa i Catalunya, va viure entre França, Suissa i Itàlia, on va treballar en diversos estudis de gravació. Va entrar en contacte amb les figures més importants de l'època en música psicodèlica i d'avantguarda, sobretot després d'instal·lar-se a Londres.
A la capital britànica va ser un dels protagonistes del naixement del rock progressiu, l'estil en què es va consagrar, després d'anys treballant en l'ombra, amb el seu primer disc en solitari, Eduardo Bort (1975), considerat una obra mestra del rock progressiu amb grans influències del hard rock. L'àlbum ha sigut un preat objecte de col·leccionisme per aficionats de tot el món, fins que va ser reeditat l'any 2014.
Bort va ser considerat un mestre de la fusió d'estils, des del rock progressiu al rock dur, amb influències eclèctiques de l'electroacústica i, fins i tot, el folk. Va estar a punt de fer el salt internacional des de Londres amb el segell Manticore. Fins a 1983 no va aparéixer el seu segon disc, "Silvia" (dedicat a la seua filla), ja molt més influït pel jazz. Va ser productor d'artistes com Ramoncín, Iceberg o Pau Riba. Al mes de març de 2019 va rebre un sentit homenatge al Teatre Principal de València.