La moguda valenciana des dels ulls d’un dels protagonistes: Tony ‘el Gitano’

Aquest promotor musical i DJ de la mítica discoteca Chocolate presenta el llibre de memòries No es fácil ser Dios

Tony 'el Gitano', entrevistat per la publicació de 'No es fácil ser Dios' / À Punt NTC

Res queda ja del que va ser la moguda valenciana, aquell brillant moviment musical que va derivar en la infamada Ruta del Bakalao. Tony el Gitano, promotor musical i DJ de la mítica discoteca Chocolate, porta gravada a la pell l'essència de la música dels anys huitanta: la firma de Peter Hook de Joy Division, un de tants grups que ell va portar a aquella València de la transició democràtica.

“Ací vam començar a posar una música que no se sentia ni a Madrid ni en cap lloc”. Tony el Gitano recorda els primers grups que hi portaren, grups que ningú coneixia. A més, reivindica el paper que va tindre la ciutat de València en aquell moviment cultura “A diferència de la movida madrilenya, ací teníem un ritme més tecno-pop”, matisa.

“Un dels grups que més va triomfar va ser Vídeo, que va aconseguir fer un número u a escala nacional. Van ser disc d’or, van fer centenars de concerts i van marcar un poc l’estil del que seria moguda valenciana”, explica Tony el Gitano.

Va ser una revolució musical que, com les anteriors, vivia sota els efectes de la droga. “En els seixanta hi havia els hippies que es prenien tripis perquè volien volar, en els setanta eren els punkies que volien menjar-se el món i es prenien amfetamines”, explica el promotor i DJ. Per a ell, cada vegada que hi ha hagut un canvi musical ha anat acompanyat d’una droga.

Tony acaba de presentar el primer llibre de memòries, No es fácil ser Dios, que testimonia el seu paper en la música, però també, de l'animadversió al que va vindre després. “Un dia, a uns senyors, empresaris, se’ls va ocórrer fer una cosa que van anomenar el so València, que no sé d’on van traure ni per què. Realment era com sentir cançons dels huitanta a revolucions elevades, com si sentires els barrufets. Això seria l’origen de la Ruta del Bakalao”, recorda Tony.

Per a ell, aquest va ser el moment que va marcar el declivi de tot el treball fet durant deu anys. “A partir dels noranta és quan comença la massificació de les sales, els controls de la policia i les teles que comencen a dir malparlar de València”, conclou.

També et pot interessar