‘La Mesías’, ‘Robot Dreams’ i ‘20.000 espècies d'abelles’ triomfen en uns Feroz marcats pel rebuig a Vermut
Bayona s’estrena com a premiat després d’aconseguir el guardó a millor direcció per La societat de la neu
La Mesías, en la categoria de sèries, i Robot Dreams, en la de pel·lícules, han sigut les grans triomfadores d’enguany als Premis Feroz, que atorga la premsa especialitzada. Les acusacions de violència sexual contra el director Carlos Vermut van marcar la gala amb una única, però contundent, declaració de rebuig de la presidenta de l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya, María Guerra.
La triomfadora de la nit, amb sis guardons —que inclouen millor sèrie dramàtica—, va ser La Mesías, dels Javis. Javier Ambrossi ha dedicat el premi als xiquets que pateixen violència, als quals ha recordat que això no és “culpa seua”, sinó dels adults, i en un altre dels pocs moments de reivindicació, s'ha demanat suport per al cinema argentí en aquest moment en el qual, segons ha dit, “tant en necessita”. Javier Calvo va revelar que de xicotet va decidir no tindre emocions. "Hi hagué un tall i vaig decidir no sentir coses: no m'emocionava, no plorava, era incapaç de sentir res per la humiliació, per intentar fer veure que no passava el que m'estava passant, i el cinema i les sèries i la ficció em van fer tornar a emocionar-me", ha assenyalat en recollir l'últim guardó de la nit.
L’elenc de la sèrie també ha rebut el reconeixement de la premsa, amb els guardons de millor actor protagonista a Roger Casamajor; a millor actriu protagonista, a Lola Dueñas; a millor actor de repartiment, a Albert Pla i a millor actriu de repartiment, a Irene Balmes.
El premi a millor pel·lícula de comèdia ha sigut per a Robot Dreams, que ha rebut altres dos guardons. "Gràcies, Feroz, per no separar les categories i reconéixer-nos com a millor comèdia i no com a animació", ha elogiat el director, Pablo Berger.
La pel·lícula 20.000 espècies d'abelles, per la seua part, ha rebut el Feroz a millor pel·lícula dramàtica. La directora Estíbaliz Urresola ha agraït el premi a les famílies que han compartit la seua "intimitat". "Hi ha molts trossets de tots elles en la pel·lícula", ha assenyalat, abans de reivindicar "un món en el qual entren totis".
La millor direcció de pel·lícula ha sigut per a J.A. Bayona per La societat de la neu, un film que —com ha recordat el director— més de 100 milions de persones a tot el món han vist ja i 400.000 persones han acudit a les sales de cinema a Espanya. Bayona ha tornat a aprofitar l’ocasió per a recordar que la pel·lícula s'ha fet a Espanya i en castellà. El director també va tindre paraules d’agraïment per als protagonistes de la història real que va inspirar el guió: "Done les gràcies als supervivents que em van deixar contar la seua història, sense ells no estaria ací. M'han donat la seua vida perquè l'explicara, espere haver-ho fet bé", ha comentat.
Els presumptes actes de violència sexual de Vermut marquen la reivindicació de la nit de premis
"Estem al 2024, s’ha acabat" va sentenciar María Guerra al començament de l’esdeveniment en al·lusió als abusos del director Carlos Vermut desvelats per El País, a qui va felicitar per la investigació. Al llarg de la gala, altres personalitats del cinema espanyol com José Coronado, Isabel Coixet, Hugo Silva o Alberto Ammann es van posicionar en contra dels presumptes actes de violència sexual comesos pel director.
María Guerra, que ha celebrat la coincidència de la publicació de la investigació amb la celebració dels premis, ha relacionat els fets amb la precarietat de la professió. La periodista també ha recordat l'agressió que va patir l'actriu Jedet en la festa posterior als premis Feroz l'any 2023, i ha reiterat que l'associació "està sempre amb les víctimes".
D'altra banda, ha reivindicat "condicions laborals dignes" i ha recordat a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, present en la gala, que "no s'oblide de la premsa", un sector que Guerra considera que "expulsa els joves".
La nota reivindicativa contra Israel l'ha aportada Juan Sebastián Vásquez, codirector d'Upon entry (L'arribada), que ha demanat l'“alto el foc a Palestina” i ha exhortat els presents a “rebre a totes les persones que necessiten viure una vida tranquil·la”. Una altra referència indirecta a la guerra l’ha aportada l'actriu Mònica Randall, Premi Feroz d'Honor, que ha vestit una jaqueta confeccionada a Betlem per un grup de dones palestines, viudes i esposes de presos polítics d'Israel, com a acte de suport a l'estat palestí i solidaritat amb les víctimes.
