El Mercat Central d'Alacant fa cent anys
L'Ajuntament d'Alacant i els comerciants organitzen nombrosos actes per posar en valor un edifici que continua ocupant un lloc destacat en la vida de la ciutat
El Mercat Central d’Alacant compleix cent anys. Parlar d'aquest mercat és parlar de la història viva de la ciutat al llarg del segle XX. I és que l’emblemàtic edifici ha sigut testimoni de diverses vicissituds, des de les més alegres i quotidianes, fins a les més tràgiques. Durant aquest mes l'Ajuntament ha organitzat exposicions, concerts, tallers i visites teatralizades per a donar a conéixer la rica història d'un edifici que continua sent un punt neuràlgic de la vida de la ciutat.
Tot va començar l’any 1912. És aleshores quan l’antic mercat d'abastos, situat al costat de la plaça del Mar i enfront de l’Esplanada, es queda obsolet i, davant de les pressions de l’Autoritat Portuària per la necessitat d’ampliar el moll de Llevant, es decideix traslladar-lo a la ubicació actual de l’avinguda d'Alfons el Savi. Un altre Alfons, el rei Alfons XIII, va ser qui posà la primera pedra, el 1911. Seria el primer pas per a començar les obres, quatre anys després. El mercat l’inauguraren el 1922, fruit del projecte de Pròsper Lafarga i Francisco Fajardo. Encara que el resultat final del mercat és obra de l'arquitecte Juan Vidal.
El bombardeig de la Guerra Civil i l'etapa franquista
Sols setze anys després de la inauguració, el Mercat Central es convertia en un dels tràgics escenaris de la Guerra Civil espanyola. El 25 de maig del 1938, l’aviació feixista italiana de Mussolini, aliada del general Franco, va bombardejar el mercat, coneixedor de la importància que l’edifici tenia per a la ciutat i de la gran activitat que hi bollia a aquelles hores. El bombardeig, en ple matí i sense avís de sirenes, va fer una matança que causà el rebuig fins i tot de molts dignataris europeus. Encara que hui dia no se sap la xifra exacta de víctimes, es calcula que van morir més de 300 persones i més de mil ferits van resultar ferides. Aquest episodi és comparat per alguns historiadors amb al bombardeig de Gernika. Una placa commemorativa ret homenatge a les víctimes, a la plaça de les Flors, darrere del mercat.
Més avant, ja durant la dictadura, davant d'un clar deteriorament de l’edifici, s’acometen les obres d’ampliació a principis dels anys seixanta, habilitant els soterranis per albergar les primeres parades de congelats, fet que permetrà satisfer la demanda de turistes estiuejants.
Els actes commemoratius del gran punt de trobada dels alacantins
En paral·lel amb les grans fites hi ha una altra història, més menuda, però no menys important, que el mercat conta des del primer any de vida: la de les famílies que es guanyaven la vida venent els productes frescos a les parades, a una clientela fidel forjada dia a dia. Una tradició que continua, tenint en compte a més que les seues escales són el punt de trobada per a moltes persones i que el mercat de les Flors s’ha convertit en un punt neuràlgic de la vida social de la ciutat en els últims quinze anys, amb l’anomenat tardeo alacantí.
Amb motiu del centenari del Mercat Central, l’Ajuntament d’Alacant ha organitzat una serie d’actes, en coordinació amb l’Associació de Comerciants Concessionaris dels Mercats Municipals d’Alacant, que inclou una exposició fotogràfica, tallers de cuina, una trobada amb altres mercats nacionals, un concert i fins i tot una projecció de videomàping damunt de la façana de l’edifici el 12 de novembre. Però també visites guiades i recreacions teatralitzades, que simularan els llocs de compra de productes típics de l’època, perquè tothom conega les vivències d'un mercat que, com fa cent anys, continua contant històries.
