La Maja, Venus i Eva, amb mastectomies per a normalitzar el càncer de mama
Tres obres mestres de la pintura s'exposen al Thyssen de Madrid amb alteracions digitals perquè les protagonistes apareguen amb els pits extirpats
I si La Maja de Goya, la Venus de Rubens i l'Eva —sense oblidar-se d'Adam— de Hans Baldung Grien hagueren patit càncer de mama? Les tres muses llueixen el pit extirpat en el Museu Thyssen de Madrid per a normalitzar la mastectomia derivada d'aquest tumor que es diagnostica a 35.000 dones cada any.
"Art i salut" és la nova iniciativa amb la qual la Fundació Cultura en Vena vol reivindicar els beneficis de l'art en la salut de les persones i acostar el debat sanitari a un "temple de la cultura" com és la pinacoteca madrilenya, ha explicat durant la presentació el director de l'organització, Juan Alberto García de Cubas.
El projecte naix amb l'objectiu de canviar la percepció social dels processos vinculats al càncer amb el potencial que tenen les arts "per a coadjuvar en el tractament". "El sector sanitari té l'obligació de comptar amb la part cultural com un aliat" perquè, ha recordat García de Cubas, "l'art beneficia seriosament la salut".
L'exposició "Art i salut. De la pell al llenç: una altra mirada sobre el càncer de mama" dota tres obres mestres de la pintura "d'un significat molt diferent" per a parlar de la malaltia i normalitzar un procés que pateixen moltes dones.
Mastectomia com a presència, no com a absència
Transformades digitalment pel fotògraf Jorge Salgado, la mostra, —que es pot visitar al Thyssen des d'aquest dimecres, Dia Internacional de la Lluita contra el Càncer de Mama, fins al 26 d'octubre— recull representacions a grandària natural de La Maja nua, Venus i Cupido i Adam i Eva. Les tres protagonistes ensenyen orgulloses els pits després de sotmetre's a una mastectomia. Igual fa l'únic personatge masculí dels quadres, remarca l'organització, perquè cal no oblidar que la malaltia pot atacar també els homes, encara que siga en un percentatge molt inferior.
"Se centra molt en mastectomia i això té un efecte molt potent perquè els museus i els centres de cultura operen com a aparells de legitimació de cultura visual, i és molt important reflexionar sobre el que veiem i el que no veiem", ha comentat la historiadora de l'art Ana Folguera, autora dels textos que acompanyen els llenços.
El resultat és un relat que s'ha construït connectant aquests cossos "amb la vivència d'un procés de la malaltia, que forma part de la vida", i en el qual es presenten els sins extirpats "no com a absència, sinó com una nova presència: naix un nou cos i, per tant, naix una nova subjectivitat".
