Lynne Ramsay, Premi Lluna de València del festival Cinema Jove

La directora de Tenemos que hablar de Kevin i En realidad, nunca estuviste aquí visitarà València per a presentar el seu cicle

La directora Lynne Ramsay al festival de Cannes
La directora Lynne Ramsay al festival de Cannes

Cinema Jove ha presentat aquest divendres en roda de premsa la programació de la seua 36a edició. El director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia del Institut Valencià de Cultura, José Luis Moreno, i el director artístic del Festival Internacional de Cinema de València, Carlos Madrid, han detallat els continguts de la cita cultural prevista entre el 18 i el 26 de juny, en què destaca el Premi Lluna de València a la directora britànica Lynne Ramsay.

“Aquest guardó resulta d'allò més pertinent, tenint en compte la filosofia del festival, perquè el cinema de Ramsay té fixació pels xiquets, adolescents i joves amb problemes gens comuns. La seua manera de tractar els crucials conflictes dels seus personatges s'acosta molt al sensorial, donant pes a la imatge i les sensacions en detriment del diàleg”, ha ressaltat Carlos Madrid, qui defineix l'autora de Tenemos que hablar de Kevin (2011) i En realidad, nunca estuviste aquí (2017), com “la veu més autoritzada del cinema britànic actual”.

Des dels seus inicis, la directora ha rebut el reconeixement dels més rellevants festivals internacionals. Així, el curt que constituïa el seu treball de fi d'estudis, Small Deaths, guanyà el Premi del Jurat a Cannes el 1996. El seu segon curtmetratge, Kill the Day, va aconseguir el Premi Especial del Jurat a Clarmont el 1997, i el tercer, Gasman, el del millor curt en el BAFTA Scotland de 1998 i, de nou, el Premi del Jurat a Cannes.

La realitzadora va participar a concurs en Cinema Jove amb les seues dues primeres pel·lícules, el film ambientat en la II Guerra Mundial Ratcacher (2000) i Morvern Callar (2003), un contundent exemple de cinema social britànic protagonitzat per Samantha Norton.

Ratcacher va guanyar el BAFTA a la millor esperança britànica en la 53a cerimònia dels premis i el Sutherland Trophy en el Festival de Cinema de Londres; mentre que Morvern Callar, basada en la novel·la homònima d'Alan Warnerque, va aconseguir els premie Cicae i de la joventut a Cannes.

El seu següent projecte va ser una nova adaptació literària, en aquest cas de Tenemos que hablar de Kevin, de Lionel Shriver, llibre reconegut amb el Premi Taronja de ficció el 2005. El 2011 va presentar la pel·lícula homònima a competició a Cannes. Els seus protagonistes van ser Titlla Swinton, John C. Reilly i Ezra Miller.

El 2017 va repetir a Cannes amb l'adaptació de la recopilació de novel·les curtes de Jonathan Ames En realidad, nunca estuviste aquí. Joaquin Phoenix interpretava el paper d'un veterà de guerra turmentat pel seu passat. Tant l'actor nord-americà com la directora, van ser reconeguts amb el premi a la millor interpretació i el millor guió.

Tot i que sovint es basa en l'adaptació de textos literaris, el cinema de Ramsay es fonamenta clarament en la imatge cinematogràfica i en el so. Les seues pel·lícules presenten un aire de realisme màgic en què les imatges, estranyes i incòmodes però també poètiques, mostren les experiències d'uns personatges ferits per la incomunicació i la violència, submergits en ambients morals i socials degradats, turmentats per la bogeria i el dolor.

Cinema Jove projectarà la totalitat de la seua filmografia i comptarà amb la presència de la realitzadora, que participarà en una trobada amb premsa i públic.

També et pot interessar