Els llibres verinosos de la Universitat del Sud de Dinamarca contenen arsènic
Un estudi revela la toxicitat de tres exemplars de la biblioteca universitària i explica que enverinar-nos amb un llibre és possible.
Recentment l'investigador de llibres Jakob Povl Holck i el també estudiós i professor de química i farmàcia Kaare Lund Rasmussen, feien pública la troballa de tres llibres pertanyents a la col·lecció de la biblioteca de la Universitat del Sud de Dinamarca que contenien arsènic, un component altament verinós, en les seues cobertes.
Els exemplars que daten dels segles XVI i XVII, són considerats rars i versen sobre diversos temes històrics, i tot i que les suspicàcies sobre per què un llibre estaria impregnat d'un agent mortal ens podrien traslladar a històries amb les conspiracions i els assassinats com a protagonistes, com passa en la trama de la famosa novel·la d'Umberto Eco, El nom de la rosa l'explicació podria ser molt més senzilla.
El arsènic és un metal·loide present en l'entorn de forma natural que no veu debilitades les seues propietats tòxiques amb el pas del temps. Els símptomes d'enverinament per aquest element, que pot fins i tot causar la mort, són diversos, com la irritació de l'estómac i l'intestí, nàusees, diarrea, alteracions de la pell i irritació dels pulmons, de fet, al llarg de la història ha estat utilitzat com a verí.
El pigment d'arsènic és una pols fàcil d'elaborar que durant el segle XIX s'utilitzava amb diverses finalitats, per les tonalitats verdes que aconsegueix. Es coneix especialment per la intensitat del seu color i per la seua resistència al temps, i depenent de l'edat i la grossor dels grans produeix diverses tonalitats de verd entre les quals es troba el famós verd París.
La producció industrial d'aquest color es va iniciar a Europa a principis del segle XIX i va ser utilitzat pels pintor impressionistes i postimpressionistes per a crear moltes de les seues obres mestres, el que suposa que, a més de llibres com els investigats, a dia de hui molts museus estan reblits de peces que contenen altes dosis d'aquest verí tan potent.
A més, les modes el van fer un color molt desitjat i qualsevol cosa es podia veure recoberta del verd París, incloent les tapes d'alguns llibres, i inclús peces de roba encara que el contacte continu de la pell amb la substància suposava l'aparició dels diferents símptomes.
La utilització dels pigments derivats de l'arsènic en elements com el paper pintat per decorar parets podria explicar també les terribles històries de la època victoriana que culpaven aquest color de la mort dels xiquets a les seues habitacions.
En el cas dels nostres llibres, també podrien haver acabat amb la vida dels seus lectors com a conseqüència d'una acció tan comuna com estesa, com la de llepar-se el dit per a passar pàgina. Però la finalitat amb què s'hauria inclòs l'arsènic en la seua fabricació no hauria estat l'assassinat o les finalitats estètiques, sinó per a protegir-los contra insectes i paràsits.
Actualment, la biblioteca conserva els tres volums investigats en caixes de cartó, separats i amb etiquetes de seguretat en un armari ventilat.
