King Kong: un retrat del racisme, el colonialisme i el patriarcat al cinema
Un estudi de la Universitat d'Alacant analitza com la famosa pel·lícula va perpetuar les grans pors de la societat dels anys 30
De segur tots recordem a pel·lícula King Kong, però som conscients del trasfons de la història? Darrere hi ha racisme, colonialisme i inclús, patriarcat: una dona blanca com a objecte sexual, victimitzada, inferior i poregosa davant d’un varó negre de 30 metres violent, amb instint sexual irracional. El goril·la encarna la por de l'home blanc cap a la raça negra. Són les conclusions que s'extrauen d'un estudi liderat per Juan Antonio Roche, professor de sociologia de la cultura de la universitat d’Alacant i autor de la investigació “King Kong, the black gorilla”.
Segons la seua teoria, el film de 1933 exhibeix una de les grans pors d’un país, els Estats Units, desatada després de la Gran Depressió del 29: el racisme. King Kong “identifica a les persones de color negre amb els animals, sobretot en goril·les. Inclús la crítica cinematogràfica es va queixar d’este racisme” assegura Juan Antonio. La pel·lícula retracta el combat d’una societat reprimida contra sí mateixa, que lluita per amancir forces fosques de l’inconscient, com l'odi als diferents. Un racisme en plena vigència. Per aquesta raó, el professor universitari advoca per analitzar la història amb els ulls del passat però també amb una mirada contemporània, tenint en compte que “el tema del racisme encara està vigent”.
Pero també hi ha patriarcat. “Des de l’imaginari americà, es veu com un poder sexual que va a atacar a les dones blanques. La dona ha de ser, aleshores, defensada i rescatada” explica Juan Antonio. Per a ell, King Kong simbolitza una crisi que no desapareix amb la caiguda de l'Empire State.
La pel·lícula ens conta que les crisis cícliques, cosustancials a les societats modernes, fan esclatar una por que “no només expulsa els altres, però també acaba per aïllar-nos en nosaltres mateixos, convertint-se en una presó” afegeix el professor.
Este estudi mostra el pànic al gegantisme d’una societat que trontolla, un viatge als temors dels desitjos inconfesables. I un relat que repudia al natiu per enfortir la identitat nacional i els ideals de la civilització i que en realitat representen la por al nostre jo.
