Homenatge a la valenciana Lucrezia Bori, una de les grans cantants d'òpera del segle XX
Com altres figures femenines, la reina del Metropolitan Opera House a principi del segle XX és pràcticament una desconeguda a la seua terra
La soprano valenciana Lucrezia Bori va ser una de les grans cantants d'òpera de la primera part del segle XX. Aquest divendres, un recital de piano al seu panteó del cementeri de València ha sigut l'homenatge a una figura de pel·lícula que va vindre al món la nit de Nadal del 1887. Com passa amb altres figures femenines, encara que la cantant va ser la reina del Metropolitan Opera House al primer terç del segle XX, és pràcticament una desconeguda a València, la terra on va nàixer. Aquest dissabte se compliran 135 anys del seu naixement.
Soprano lírica criada a Borriana, educada a Milà, Lucrezia va cantar amb Caruso, la va dirigir Toscanini i el seu repertori va brillar al principal teatre de Nova York. Segons Pepe Doménech, biògraf de l’artista, afirma que Lucrezia “no va cantar mai professionalment a Espanya. Això va fer que no tinguera transcendència ací a València, i com ella havia fet la seua carrera als Estats Units se’n va tornar allí, on era considerada una de les millors cantants entre l’alta societat”.
En homenatge musical, el Patronat de les Arts li ha dedicat l'ària de Mozart de Les noces de Fígaro als peus del panteó familiar. El 1960 van traslladar al Cementeri Municipal de València les despulles d'aquesta dona, que tenia molta voluntat i caràcter. Va ser la presidenta del Comité per a salvar el Metropolitan després del crac el 29.
A més, tot i residir a Nova York, Lucrezia mai va oblidar d’on venia. La cantant va fer una gala benèfica per a ajudar als damnificats de la riuada a València del 1957, que va arribar a recaptar uns 50.000 dòlars de l'època.
