Dos germandats de Llíria, amb la mateixa fundació i estatus que la de Sagunt, accepten la participació de les dones

La Confraria de la Sang de Sagunt ha rebutjat per tercera vegada l’entrada de les dones com a confrares. La decisió de la majoria dels membres de mantindre el veto a la presència de dones es justifica per la inalterabilitat dels estatuts i els segles d’història de la confraria. 

Això no obstant, dos germandats de Llíria amb característiques històriques i normatives paregudes a la confraria de Sagunt han convertit la integració de les dones en la festa en símbol de renovació i futur. El cas més recent, la de la Confraria de la Sang de Jesucrist, que va obrir les portes el 2018.

Un canvi històric que va suposar que el 2020, per primera vegada en 500 anys, les dones de la localitat portaren el sepulcre en la Setmana Santa de la Confraria de la Sang de Jesucrist de Llíria.  

Fundada en 1560, el seu naixement va seguir la mateixa cronologia que la de la Puríssima Sang de Sagunt i els estatuts coincidixen. “Calia simplement una mínima actualització i permetre que l’accés a la confraria fora lliure per a homes i per a dones”, explica Antoni Llibrer, secretari de la Confraria de la Sang de Jesucrist.

La reacció a obrir les portes a les dones el 2018 va arribar en menys d’un any amb la incorporació de més d’un centenar. Actualment, les dones de Llíria són majorales i formen part de la junta en una obertura completa que va portar tota una renovació. “Les dones han d'entrar-hi sí o sí, perquè, si no, es perdrien moltes coses”, afirma Mara Manuel, majoral de la confraria.

La lluita per festes inclusives a la Comunitat

Un altre cas de llarga lluita per la igualtat van ser les dones i les filaes a Alcoi, una Festa d’Interés Turístic Internacional. El 2025 va desfilar la primera dona amb càrrec en les festes de Moros i Cristians.

A Segorbe, les dones cavallistes participen des dels anys 80 i la festa s’ha mantingut intacta. 

La inclusió versus la tradició

A la localitat del Palmar una normativa datada en segle XIII manifestava que només els hòmens podien ser pescadors a l’Albufera. Fa trenta anys que elles ja manegen les xarxes. 

“Encara que siga una societat privada, preval el dret a la igualtat”, conta a À Punt Luis Miguel Romero, advocat i degà de RAVCV. El lletrat, que va aconseguir que les dones del Palmar pogueren pescar, assegura que “la Constitució diu que prima la igualtat”.