Així fou la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats ara fa 100 anys
Enguany celebrem el centenari d’aquell moment al qual acudiren el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia
Era el 12 de maig del 1923, enfront del pont del Reial a la ciutat de València. El cardenal Enric Reig col·locava la corona feta amb 8.600 pedres precioses i milers de donatius sobre el cap de la Mare de Déu dels Desemparats. A l’acte assistiren el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia i milers de valencians i valencianes que demostraven el seu fervor per la que ja era patrona de la ciutat. La solemnitat del moment es rematava amb l’himne creat per a l’ocasió pel mestre Serrano.
Jaume Sancho, doctor en litúrgia, ens contava en imatges de l’arxiu de RTVV què representava aquest moment: “La coronació canònica és un reconeixement de l’Església a una imatge que té una devoció particular o que està en un santuari a què va molta gent. Es va demanar al Papa una autorització o un indult perquè fora solemnement coronada”. I així ho concedí. La Mare de Déu dels Desemparats s’havia convertit en tot un símbol d’identitat col·lectiva, sobretot en els moments de necessitat. “Era el símbol d’unitat dels valencians, quan hi havia confrontació, també en la riuada o en les missions populars dels anys 50”, remata Sancho.
A la Mare de Déu se la venera des de fa sis segles, però el trasllat se celebra des del 1911. Un acte que se celebra cada segon diumenge de maig i que congrega milers de fidels per a seguir la Geperudeta des de la basílica fins a la porta dels Ferros de la catedral. Un recorregut de 200 metres que aquesta imatge de vora 485 quilos de pes tarda més d’una hora a fer. En el vídeo podem observar imatges del primer trasllat enregistrat durant els anys 40, en què veiem la Verge obrir-se pas entre els milers de caps i braços. Aquesta devoció és un fenomen que va més enllà de la religió i difícil de veure en les grans ciutats del nostre entorn.
Amb el segon diumenge de maig també arriba l’escuradeta, que naix amb la conquista de Jaume I, un mercadet de perolets i cassoles de fang on tot el que es guisa fa millor gust.
Per què se li diu la Geperudeta a la Mare de Déu?
La Mare de Déu dels Desemparats rep afectuosament un malnom: la Geperudeta. Però la Mare de Déu no té cap gepa. La forma d’aquesta figura i, en concret de l’esquena i la inclinació del cap, té una altra explicació. Ens ho conta el periodista i escriptor Baltasar Bueno en imatges de l’arxiu de Canal Nou: “Era una marededeu que anava damunt dels taüts dels morts que morien a València i no tenien família, que se’ls havia ajusticiat, penjat o que havien aparegut morts als carrers de la ciutat sense que ningú els reclamara”. Però la devoció cap a aquesta imatge va fer que es prohibira que la Mare de Déu anara gitada en els taüts, “els valencians no volien que anara a eixos soterrars i l’alçaren i, en alçar-la, tenia el cap completament inclinat”, declarava el periodista.
La Missa d’Infants i el Trasllat, en directe per À Punt
El pròxim diumenge 14 de maig À Punt retransmetrà dos dels actes més esperats del programa de l’Any Jubilar Marià Centenari de la Coronació de la Mare de Déu dels Desemparats: la Missa d’Infants i el Trasllat de la Geperudeta.
La retransmissió en directe la narraran els periodistes Ferran Cano i Ampa Caballero a partir de les 8 del matí i inclourà un resum de l'acte commemoratiu del Centenari de la Coronació celebrat dissabte, amb la processó de la imatge de la Mare de Déu fins al pont del Reial de València.
A continuació, a les 10 hores, À Punt Mèdia retransmetrà el Trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats des de la plaça fins a l’entrada per la porta dels Ferros de la seu de València.
