Quants fars hi ha a la Comunitat Valenciana?

Són 15 i están repartits per tot el litoral: sis al sud, tres al centre i sis al nord

El far de l'Albir a l'Alfás del Pi, del cap de la Nao i de Sant Antoni a Xàbia, el de Tabarca, el far d'Alacant i el de Santa Pola
El fars de l'Albir a l'Alfás del Pi, el cap de la Nao i Sant Antoni a Xàbia, Alacant, Tabarca i Santa Pola
30 de setembre 2021 - 13:21

Parlem de fars i farers, una espècie en perill d'extinció. Des dels temps dels grecs tenim fars a la nostra terra i era l'únic mitjà per a saber per on anaven els vaixells. No hi ha un far igual a l’altre, cada far té un dibuix i un codi de llums propi, de manera que es puguen reconéixer com a únics i així poder-los ubicar a colp d’ull. A la Comunitat Valenciana, tenim un parell de fars dissenyats per dones, dos que encara estan habitats, un que encara es visitable. En total quinze fars repartits per tot el litoral valencià. Els repassem:

  • El far de l'Albir, a l'Alfás del Pi, es va convertir el 2011 en un museu de la mar i centre d'interpretació biològica. Amb unes vistes meravelloses i un caminet de dos quilòmetres i mig que hi dona accés, és l’únic far visitable de la Comunitat Valenciana.
  • A Xàbia, en tenim dos: el del cap de la Nao i el de Sant Antoni. Aquest últim és molt interessant, ja que l'autoritat portuària d'Alacant també vol convertir-lo en un museu. Al far del cap de la Nao s'emeteren les primeres senyals telegràfiques entre Eivissa i Xàbia i actualmente encara està habitat.
  • A Alacant, en un cantó de la platja del Postiguet, hi ha el far del cap de l'Horta.
  • A Tabarca s'ubica un far al centre de l'illa. En feren un de nou de formigó, que durant molt anys va ser escola per als farers, que hi passaven mesos per a formar-se. Ara és una reserva marina, on estudien la biosfera.
  • Un altre far habitat és el de Santa Pola, on des de fa 30 anys viu Pau Pons. Hem parlat amb ell en À Punt i ens ha confessat que “no li molesta que li diguen farer, encara que el seu càrrec és tècnic de senyals marítims”. En tot Espanya hi ha menys de 50 fars hábitats.
  • El far de Cullera, habitat fins fa uns anys, té unes vistes espectaculars sobre la desembocadura del riu Xúquer i és molt emblemàtic en la costa de la Ribera Baixa.
Els fars de Cullera, de València i de Canet
Els fars de Cullera, de València i de Canet
Els fars d'Irta, Nules, Peníscola, Orpesa, Columbretes i Castelló de la Plana
Els fars d'Irta, Nules, Peníscola, Orpesa, Columbretes i Castelló de la Plana
  • El de València és un far més modern que funciona amb llums leds. Entre tots els fars valencians és el que més llum fa, ja que arriba fins a 37 quilòmetres de distància.
  • El de Canet és un far curiós per la seua ubicació, situat a 300 metres de la mar.
  • El far del cap d’Irta va ser el primer dissenyat íntegrament per una dona, per l'enginyera Rita Lorite.
  • El far de Nules també va ser dissenyat per una dona, l’enginyera Blanca Lleó, aquest el 1992. Disposa d’ascensor i ha rebut diversos premis de disseny.
  • El de Peníscola, que fins a fa poc estava habitat, va quedar totalment desmantellat durant la Guerra Civil, quan l’ocuparen i va servir d'aquarterament.
  • El d’Orpesa també va ser saquejat i va quedar inutilitzat durant la Guerra Civil.
  • El de les Columbretes era la destinació més odiada pels farers perquè vivien en condicions molt dures. Aquest far, on hi hagué farers fins als anys 60, el van construir exconvictes perquè alçar-lo era molt perillós a causa de la fauna que hi habitava. Els farers que allí hi han viscut rebien el menjar cada 15 dies i es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia per a poder subsistir, cosa que va acabar amb la fauna i la flora local.
  • Al Grau de Castelló hi ha dos fars: el més famós només té funció decorativa. És l’antic far, que han mogut i han col·locat al passeig de Castelló, però que no funciona. L’altre far, més modern i en actiu actualment, disposa de tecnologia led i s’ubica a la dàrsena.

 

També et pot interessar