Les excavacions a l'Alcúdia d'Elx descobreixen la ciutat ibèrica fundacional del jaciment

El descobriment permet contextualitzar la fase més antiga de l'Alcúdia, "excel·lentment conservada", en la qual van residir les aristocràcies que van encarregar escultures com la Dama d'Elx

Participants en la campanya 2024 del projecte "Dames i Herois. Després de la Ilici ibèrica" en el jaciment de l'Alcúdia
Participants en la campanya 2024 del projecte "Dames i Herois. Després de la Ilici ibèrica" en el jaciment de l'Alcúdia / Europa Press

Les excavacions arqueològiques a l'Alcúdia (Elx), que duen a terme investigadors de la Universitat d'Alacant i de la de Múrcia, han descobert la ciutat ibèrica fundacional del jaciment.

El projecte "Dames i Herois. Després de la Ilici ibèrica" tracta de documentar des de 2017 les diferents fases històriques del jaciment d'Ilici, segons ha informat la institució acadèmica.

El descobriment permet contextualitzar la fase més antiga de l'Alcúdia, "excel·lentment conservada", en la qual van residir les aristocràcies que van encarregar escultures com la Dama d'Elx.

L'equip d'investigació era coneixedor que l'enclavament ibèric descobert era un dels més destacats del sud-est peninsular, però "faltava arribar a les restes arquitectòniques que explicaren la importància dels grups ibèrics que s'hi van assentar i que ens permeteren conéixer com era la societat del moment", ha explicat el catedràtic de Prehistòria de la UA Alberto Lorrio, director del projecte d'investigació juntament amb el professor d'Història Antiga de la UM Héctor Uroz.

Les investigacions dutes a terme des de l'any 2017 ja havien permés descobrir la muralla de l'enclavament fundacional del jaciment ibèric que es remunta a l'any 500 aC i algunes de les estades, pertanyents a restes d'habitatges del protourbanisme de la ciutat.

És una informació que en les últimes campanyes arqueològiques s'ha "multiplicat exponencialment", i es coneixen en l'actualitat fins a huit departaments, alguns pertanyents a un mateix habitatge, adjacents a la muralla fundacional. Suposen la "primera petjada coneguda de la Ilici ibèrica", una de les ciutats més destacades de la Contestània ibèrica, que ocupava un extens territori entre les actuals províncies d'Alacant, Múrcia, Albacete i sud de València.

"L'enclavament descobert a l'Alcúdia és la primera metròpoli, la primera gran ciutat ibèrica de la Contestània i la més antiga. No existeix cap més antiga d'aquesta envergadura", ha afegit el professor Uroz.

Sistemes antisísmics

Una de les característiques més rellevants és el bon estat de conservació de les restes. L'explicació és que "els seus habitants van decidir abandonar eixa zona a causa de les constants inundacions que patien i van optar per traslladar-se a una zona més alta, no sense abans reomplir l'interior dels antics habitatges, prèviament abandonats", ha relatat el catedràtic Alberto Lorrio. Este fet excepcional ha permés documentar les tècniques de construcció dels primers ibers que van habitar l'Alcúdia.

La muralla, com ja s'havia documentat en passades campanyes, conté "sistemes antisísmics només identificats en este jaciment", la qual cosa suposa un coneixement previ d'esta mena de construccions defensives i la seua adaptació al territori, ha ressenyat Lorrio.

També et pot interessar

stats