Europa s'afanya per a respondre als reptes que planteja la intel·ligència artificial

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el sector creatiu ha obligat les autoritats a posar-se a treballar en una legislació en la matèria. Precisament aquest dimecres Brussel·les sotmet a votació les esmenes presentades pels diversos grups polítics al projecte de llei d’intel·ligència artificial de la UE, que es va presentar enguany al Parlament Europeu, que en el text proposa major transparència, garanties i l'obligació d’identificar els continguts generats amb IA. En cas de disposar de suport suficient, prosseguirà la tramitació al Consell d’Europa, on passarà a debat entre els diferents estats membres.

La IA generativa és la que més ha influït dins del sector creatiu, sobretot en el disseny. Aquesta ferramenta ja és capaç de crear fotografies, vídeos i il·lustracions de manera molt similar a la utilitzada pel llenguatge del ChatGPT per a generar textos, idees i redaccions. Els resultats són indistingibles dels que puga generar una persona real. Per al director d’art, dissenyador i creatiu valencià César Martínez, aquesta tecnologia “és salvatgement disruptiva i va tan de pressa que se'ns escapa de les mans”. Martínez ha reconegut que “en el sector estem a parts iguals fascinats i molt preocupats, perquè pot canviar les regles del joc per a sempre”. 

Martínez, que també pertany a l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, ha reivindicat en declaracions a À Punt NTC el treball del seu sector, “molt laboriós, tècnic i que requereix un gran coneixement tangible i d’experiències, molt difícil de comptabilitzar”, ha assenyalat. Amb l'arribada de la IA, existeix el temor que es perda aquest valor. “És accessible a tothom i aparentment pots obtindre resultats amb aspecte quasi professionals pràcticament sense esforç”, ha descrit. Encara que de moment “per a traure una cosa decent has de saber-la treballar, és qüestió de temps que es perfeccione el procés creatiu”.

La propietat intel·lectual, el principal eix de debat de la IA

Els sistemes intel·ligents de generació de contingut de textos, imatges, vídeos o veus plantegen diversos reptes de propietat intel·lectual. José Manuel Muñoz, doctor en dret digital i responsable en l’ESAT de dret digital i IA, ha explicat a À Punt que la clau està en “si la intervenció humana és rellevant”. 

Per a determinar-ho, Muñoz ha explicat que s’ha de tindre en compte que “aquests sistemes es nodreixen, generalment, d’altres continguts originals creats prèviament per a poder generar un resultat”, els anomenats inputs, que poden estar protegits per drets d’autor. El debat damunt de la taula és “si el producte resultant, o output, siga un videojoc, un llibre o una imatge, pot protegir-se com un contingut nou, i la resposta amb la legislació actual és que no, ja que no hi ha una regulació específica que diga que es poden utilitzar”, ha explicat l’expert.

Als Estats Units, l’entrenament amb IA està emparat per la llei, si bé hi ha diverses demandes obertes contra empreses com Open AI o Stability AI en l'àmbit internacional per la vulneració dels drets dels artistes, l’ús de dades personals o fins i tot de marques concretes. A Itàlia el govern s’ha plantejat alçar el vet contra l’ús de dades personals per part del ChatGPT, fet que ha generat molta controvèrsia.

La solució que proposen molts experts és la de protegir els proms, les instruccions precises, acurades i detallades que redacta un creador per a arribar a un producte final, un resultat que no es podria haver obtingut sense la intervenció humana, tot i fer servir una IA. En aquest cas concret, “si es pot demostrar que un professional ha aconseguit aquest resultat, al meu entendre sí que és protegible”, ha afirmat Muñoz. 

Això sí, ha matisat el doctor en dret, “aquest ús planteja debats ètics”, ja que “amb el seu ús s’està prescindint de contractar un dissenyador”. Així i tot, ha assegurat que “s’han fet proves on s’ha comprovat que, davant de la mateixa ferramenta, una persona que no té ni idea de disseny gràfic no assoleix els mateixos efectes que un professional que coneix els vectors i pot donar instruccions qualificades”. 

Desapareixerà el treball dels dissenyadors i creatius?

Per a César Martínez, “no és el futur, ja és el present, i els il·lustradors, fotògrafs i creadors plàstics són els més afectats”, ha afirmat. Al seu entendre, “l’eina obligarà tot el sector a posar-se les piles i oferir un avantatge competitiu” per a no quedar arrere. “A la Xina, el sector ja cau en picat perquè substitueixen les il·lustracions de publicacions i revistes amb aquesta eina, que potser són de menys qualitat, però serveixen igual per al negoci”, ha alertat.

A més, Martínez creu que arribarà un moment en què tots tindran accés a la IA “en igualtat de condicions i els que siguen realment creatius seran capaços de pujar el nivell i destacar”. “Aquesta eina en mans de gent creativa permet crear coses realment potents. Tots serem directors creatius. Hi haurà una gran devaluació del valor i del preu del disseny”, ha vaticinat.

Muñoz ha assegurat que “la seua irrupció no significa que es perden llocs de treball, més prompte es reconvertiran”. Igual com en el seu moment la roda i la impremta van canviar la societat, ara és el torn de la IA. Per a això, els dirigents hauran de conscienciar-se “que cal preparar-se per a transformar el nostre mercat de treball i les professions que es demandaran”, ha explicat. 

L’ús de la IA irromp a les aules

L’ús acadèmic també ha sigut molt disputat. Mentre que hi ha algunes universitats i instituts que els incorporen i inclús permeten aplicar-lo treballs de l’alumnat, altres l’han prohibit. “Jo soc de l'opinió de no prohibir, sinó educar cada vegada a edats més primerenques en aspectes com la ciberseguretat o les ferramentes digitals, i crear així millors ciutadans i millors persones”, ha conclòs Muñoz.