Deu maneres de celebrar Nadal arreu del món que potser no coneixes

Espanya és un país amb una gran diversitat de cultures i ja estem acostumats al fet que una mateixa festa canvie d'un territori a l'altre. Un bon exemple és Nadal: si ens desplacem a Catalunya trobem un tió que dona regals si l'alimentes o la figura de l'Olentzero al País Basc que porta obsequis als més menuts.

Si sense eixir del nostre país ja trobem nombroses tradicions, si explorem altres racons del món podrem trobar-nos costums d'allò més sorprenents. Et mostrem deu maneres de celebrar Nadal que potser no coneixes:

1. El poble de pa de gingebre més gran del món (Noruega)

La ciutat noruega de Bergen s'encarrega des de fa més de vint anys d'elaborar el poble de pa de gingebre més gran de món, així com de perpetuar aquest rècord. Xiquets i xiquetes de les escoles ajuden en la construcció d'aquesta macroobra comestible, que està oberta a visites, encara que cases, trens, ponts i altres edificacions no es poden consumir. Una altra curiositat del país és que la nit de Nadal amaguen les graneres de la casa, perquè diuen que les bruixes intentaran fugir i fer encanteris si les troben.

2. La santa a qui no pots mirar (Itàlia)

Els xiquets i les xiquetes de Siracusa i d'algunes zones del nord d'Itàlia com Verona o Bèrgam reben la nit del 12 de desembre la visita de santa Llúcia, la vespra del martiri, a qui intentaren cremar en una foguera per bruixa, li arrancaren els ulls i finalment decapitaren, tot per no voler casar-se. La santa reapareix cada any en forma d'una dona cega que, acomanyada d'un ruc, passeja pels carrers fent sonar una campaneta. Els més menuts de la casa han de deixar palla i carlota per a l'animal i alguna cosa de menjar per a ella, però el més important és que estiguen adormits quan arribe, ja que si els veu alçats els hi llançarà cendres als ulls i no se'n recordaran de res l'endemà.

3. Carpes en la banyera (República Txeca)

Entre les tradicions que atresora el poble txec n'hi ha algunes que són típiques del calendari nadalenc. Una és sopar carpa la nit de Nadal. La compren viva i la mantenen a la banyera fins a abans de menjar-se-la i la gent es guarda una escata per atraure els diners. Un altre costum, que pot resultar una mica desfasat, és que les dones han d'eixir fora de casa i llançar una sabata. Si la punta cau en direcció a la llar, això significarà que es casarà ben prompte. Però no totes les supersticions són per a atraure la bona sort. Si algú abandona la taula abans que s'acabe el sopar de Nadal, això significarà la mort d'un membre de la família.

4. Fer fora el diable a colp de foc (Guatemala)

Les famílies guatemalenques tenen per costum purificar les llars el 7 de desembre, un dia abans de la festa de la Immaculada Concepció. Segons la creença popular, el diable s'amaga dins de les coses velles de la casa, per això durant aquesta festivitat formen una pira enorme als carrers amb aquests objectes, la coronen amb una figura demoníaca i li calen foc. Una vegada tot s'ha reduït a cendres, procedeixen a netejar la casa i escampar aigua beneïda pels racons. D'aquesta manera pretenen allunyar la mala sort, "fer fora al diable" i donar pas a les festes de Nadal.

5. Cremar una cabra de tretze metres (Suècia)

Un curiós costum va nàixer al poble suec de Gävle l'any 1966: construir una cabra de tretze metres i tres tones de pes, tota de palla, i plantar-la en la plaça principal en els dies previs d'Advent a finals de novembre. Encara que la intenció inicial era que l'atracció ajudara a dinamitzar els comerços, els veïns i les veïnes van decidir començar una nova tradició: intentar cremar-la abans que s'acabaren les festes de Nadal. La proposta desperta molta expectació entre els habitants però com es tracta d'un acte il·legal, sol fer-se de nit, d'amagat i sense avisar.

6. Segrestar els progenitors (Sèrbia)

Dos diumenges abans del 25 de desembre, en moltes cases de Sèrbia els més menuts "segresten" la mare i la lliguen a una cadira. L'objectiu d'aquesta tàctica és que ella els hi done els seus regals. Els fills i les filles cantaran fins que ella cedisca al tracte i solament aleshores l'alliberaran. Però la cosa encara no ha acabat: el diumenge següent xiquets i xiquetes repetiran la maniobra però amb el pare.

7. El dimoni que balla i reparteix regals (Libèria)

Cada dia de Nadal a Libèria es pot trobar a Old Man Bayka ballant pels carrers. Aquest personatge és un dimoni emmascarat que vist amb roba vella i ofereix coreografies a canvi de regals i diners. En moltes regions són persones de pobles de l'interior qui es disfressen de dimoni i després porten tota la collita per als més menuts dels pobles, on normalment no tenen massa recursos.

8. Sense poemes no hi ha obsequis (Letònia)

El país centreuropeu té una tradició molt artística, i és que per tal de poder obrir els regals, els habitants deuen recitar un poema, cantar una cançó o tocar un instrument. Encara que veuen els noms escrits en els embolcalls sota l'arbre, fins que no hagen tret el seu costat artístic no poden rebre l'obsequi. I a més regals més feina, ja que tenen prohibit repetir cap poema, toca ser creatius!

9. Menú de Nadal del KFC (Japó)

El país no té la religió cristiana massa arrelada però sí que celebren el sopar de Nadal amb un plat prou concret des de fa quasi cinquanta anys. Tot començà amb una campanya de publicitat de la cadena estatunidenca Kentucky Fried Chicken, quan a finals dels anys setanta llançaren un menú nadalenc sota el lema "Kentucky per a Nadal". Des d'aquest moment, moltes famílies japoneses gaudeixen d'un sopar de Nadal a base de pollastre fregit del KFC, que té un menú especial per a aquesta nit.

10. Krampus: la bèstia folklòrica que aterra els xiquets (Àustria)

En alguns països europeus com Àustria, Alemanya o la República Txeca existeix la figura de Krampus, un dimoni que acompanya Santa Claus i s'encarrega dels xiquets roïns assotant-los amb una vara de bedoll i emportant-se'ls a l'inframon. El dia de Sant Nicolau, que es festeja el sis de desembre, molts adults es disfressen d'aquesta bèstia amb banyes gegants i cos de cabra i ixen als carrers per a participar en desfilades. Aquests actes s'han tornat tremendament populars i fins i tot alguns han sigut declarats patrimoni de la humanitat.