Els creadors de jocs de taula demanen estar inclosos en el bo cultural del govern
Darrere de jocs com La Fallera Calavera i Sangonera hi ha il·lustradors, dissenyadors gràfics i guionistes que també generen cultura
Ja fa una setmana que els quasi 53.000 joves valencians que enguany fan díhuit anys es poden beneficiar del bo cultural, la subvenció de 400 euros amb què l'Estat busca impulsar el sector creatiu. D'aquests 400 euros se'n poden gastar cent en béns culturals amb suport físic, com ara llibres, revistes o videojocs, però no jocs de taula, un camp que a la Comunitat Valenciana té referents de gran qualitat, com La Fallera Calavera o Sangonera.
El sector ho considera una errada, justament en un moment en què la inflació també els afecta. José Miguel Ronda, propietari de Ludosaurus, ha assegurat que “seria una manera que més gent s'animara a conéixer la indústria dels jocs de taula, que està en plena expansió en aquest país. Creiem que aquest al·licient econòmic seria molt important perquè la gent es decidira a entrar”, ha argumentat.
Darrere d'un joc de taula intervenen moltes disciplines artístiques, com els il·lustradors i els dissenyadors gràfics. “Són cultura des del moment que són creats per una persona amb noms i cognoms, que plasma la seua visió artística amb unes mecàniques jugables i vinculades a una narrativa molt concreta”, ha explicat Enric Aguilar, creador de La Fallera Calavera.
El Butoni, la Delicà de Gandia i fins i tot els ingredients per a guisar una paella formen part d’aquest joc de cartes valencià, que no només divulga la cultura valenciana, sinó que a més promou la llengua pertot arreu, també fora de les nostres comarques.
A banda de la divulgació cultural, els jocs de taula ajuden a aprendre matemàtiques o entrenar habilitats mentals i sensorials, a més de fomentar la memòria. Joan Marc Clofent, creador del joc Sangonera, ha recordat que “tot producte que ajuda a aprendre, com per exemple un llibre, un disc o un joc de taula, hauria de ser considerat cultura.”
A més, l'IVA dels jocs és del 21% i no del 4%, com ocorre amb els llibres i altres productes culturals. “Evidentment, s’hauria d’aplicar el mateix percentatge d'IVA i no discriminar uns productes sobre uns altres”, ha demanat Clofent.
