El Corpus Christi de València celebra els set segles

Enguany es complixen set segles de la Festa Grossa de la ciutat de València: el Corpus Christi. Una celebració que va nàixer en l'edat mitjana com a manifestació de fe i que a València va adquirir trets molts particulars. "Una manera de mostrar la devoció, la creença i la fe en la presència real de Jesucrist en l'Eucaristia, era precisament eixir en processó amb el Santíssim Sacrament pels carrers de la ciutat com una manifestació de fe", explica Edgar Esteve, delegat de litúrgia de l'arquebisbat de València.

I amb este motiu naix la processó del Corpus. A més, en un context d'analfabetització, es crea una catequesi vivent per mostrar la bíblia pels carrers de la ciutat. "És com una espècie de catequesi que va mostrant i ensenyant la Bíblia. Tenim com una xicoteta guia que es va fer ja fa segles on està determinat l'orde de tota la processó i això ha permés que s'haja mantingut inalterable amb el pas del temps i que es declare bé d'interés cultural", apunta Esteve.

Però a més el Corpus valencià té un altre tret diferenciador: les Roques. Són una espècie de monuments fets per a la processó, pròpies de la ciutat de València i que commemoren algun esdeveniment de la vida de la ciutat o bé representen algun misteri o esdeveniment de la seua història. N'hi ha onze, enguany només n'han eixit tres, perquè la resta estan en procés de restauració

Les danses vindrien més tard, així com la custòdia, que contra tot pronòstic pel seu valor en or, plata i pedres precioses, és coneguda com la custòdia dels pobres. "Es va fer després de la guerra amb els donatius que donà el poble i es considera una de les més grans del món", revela Esteve.

Tots estos elements eixiran este diumenge a les 19:00 hores de la vesprada des de la catedral de València, un any més en la processó del Corpus, mentre que de migdia se celebra la Cavalcada del Convit, acte processal eucarístic per a exhortar la ciutadania a participar de la processó.