Dins de cases, patis o soterranis: Xàtiva descobreix les fonts amagades
La curiositat de l’historiador local Josep Sanchis pels brolladors, que compartia per les xarxes socials, acaba implicant la ciutadania en un projecte per a mostrar les que queden ocultes
Les fonts amagades de Xàtiva tornen a aflorar. Un historiador local les ha rescatades de l'oblit i n'ha documentat, de moment, ni més ni menys que 64. Es tracta de fonts que estaven perdudes en soterranis, dins de cases, en patis i en indrets ocults de la que es coneix com la ciutat de les mil fonts.
Esta recopilació va nàixer de la mà de l’historiador Josep Sanchis, que va compartir la seua inquietud per les fonts en les xarxes socials, com recordava davant les càmeres d’À Punt: “Vaig crear una pàgina de Facebook i ahí vaig anant clavant les fotografies o la història de cada font que a mi m’arribava o que anava investigant”.
Esta curiositat prompte va tindre la implicació del veïnat de la capital de la Costera. “Molta gent em deia ‘jo tinc una font a casa, que he vist que escrius sobre fonts’. Aleshores jo anava, li feia una foto, la publicava a Facebook i això ha sigut un cabdell”, reconeixia Sanchis.
De fet, això és el que li va dir Lolita. A sa casa, al carrer de la Font de l’Àngel, construïda el 1771 i on va viure el roder Micalet Mas, hi ha fins a tres fonts. El seu home, Marcos Soriano, les explica i les mostra orgullós: “En tenim tres: una de marbre del Buixcarró, que pesa uns 200 quilos, i és una peça sencera. La segona és un sortidoret d’uns llauradors valencians, mentre que la tercera és el llavador tradicional, on ja ma mare llavava la roba”.
Un descobriment casual de la data
El forn de Pla guarda el tresor d'una altra font amagada, al soterrani. Marina, la fornera, recorda que, “de tota la vida” la font ha estat al subsol. “Jo la conec de sempre, vaig nàixer ací i la font ja estava”. A pesar d’estar familiaritzada amb ella, la sorpresa els va arribar un dia quan, picant, va eixir a la llum un taulellet amb una data: la del 1850. Tot i que, d’acord amb eixa data, la font vindria de lluny, Marisa manté que deu ser molt més antiga.
Rescatades d'un passat de silenci, les fonts perdudes de Xàtiva són ara un cant d'aigua i de pedra.
