Cantó, nova presidenta de l’AVL: “S’han fet passos per a protegir el valencià, però cal anar més enllà i reivindicar-ne l’ús públic i social”
Lamenta que alguns llocs no respecten els drets lingüístics dels valencianoparlants i convida l’administració de l’Estat a intervindre-hi per a evitar les discriminacions
“S’han fet passos per a protegir el valencià, però cal anar més enllà. El valencià és una llengua viva, que cal parlar-la i estimar-la, cal reivindicar l’ús públic i social del valencià en tots els àmbits”. És la visió de Verònica Cantó, qui serà nomenada en breu presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la llengua (AVL), després d’encapçalar una candidatura avalada per majoria absoluta, que ha compartit aquest dimecres en una entrevista en Les notícies del matí.
En aquest sentit, la presidenta electa d’aquesta institució normativa, creu que el valencià estarà en perill si els parlants deixen que així siga. “Hem de posar mesures de protecció i fer un ús social i públic de la llengua, per exemple, que els periodistes, els polítics, la gent del món de l’espectacle... siguen un referent en l’ús de la llengua”, argumentava en l'entrevista en Les notícies del matí.
Cantó, que en els últims anys havia ocupat la secretaria de l’Acadèmia Valenciana de la llengua, celebra que la institució que oficialment presidirà haja deixat de ser focus de conflicte, no sols pel bé de la institució mateixa, sinó també pel del valencià.
La presidenta electa recordava que l’AVL “es va crear per a sostraure el valencià del debat partidista de la llengua, que era excessivament visceral i no sempre per interés en el mateix valencià”.
Superat el conflicte "artificial"
En opinió de Verònica Cantó, superat “un conflicte lingüístic que era artificial i estèril”, ara cal aprofitar la riquesa que implica conéixer una llengua i, sobretot, usar-la en tots els àmbits, un fet que encara no passa al territori. “El valencià no va en contra de cap altra llengua, el valencià va en la pròpia autoestima dels valencians i forma part de les competències que hem d’adquirir des de menuts, com aprenem el castellà, l’anglés o el francés”, argumentava.
Ara bé, Cantó ha reconegut que durant molts anys s’ha advertit els valencianoparlant de la correcció o incorrecció de la llengua, la qual cosa ha acabat per generar-los inseguretat i per això, anys després, quan aquests valencianoparlants han d’abordar determinats temes, prefereixen fer-ho en castellà.
No obstant això, la nova dirigent d’aquesta institució normativa creu que cada vegada és més freqüent veure com destacades personalitats de l’àmbit científic o professional escullen el valencià per a les seues intervencions en públic.
Per a la nova presidenta de l’AVL, l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits, els formals i els informals, passa també pel respecte als drets lingüístics dels valencians. Per això, ha lamentat que actualment encara hi haja espais que discriminen aquells que opten per comunicar-se en valencià.
“Els drets lingüístics estan protegits dins dels drets humans i moltes vegades és qüestió d’actitud, el fet que no es respecten aquests drets en alguns llocs és lamentable, i és en aquest sentit, que depén de l’administració de l'Estat, on han d’aprofundir”, afirmava Verònica Cantó durant la seua intervenció.
Més llegit
-
El gran sopar de la nit de Nadal: una tradició castellana que va arribar amb la televisió
-
Un potent raig de llum enlluerna un pilot d’avió que sobrevolava el Campello
-
El Nadal més car de la història: els productes típics de la taula es disparen un 10% en menys d'un mes
-
Nadal gris i fred
-
El València Basket desconnecta el Baskonia
-
Feijóo remet a la jutgessa els whatsapps amb Mazón el dia de la dana