Les notícies del matí

Parlem de ciència i nutrició amb la nostra col·laboradora Anna Mateu. I amb Ana Belén Ropero, professora de la Miguel Hernández d'Elx, trenquem mites sobre nutrició i el que ens diu la ciència sobre una bona alimentació. 

Les imatges del telescopi James Webb han ocupat gran part de l’actualitat científica aquest estiu. La veritat és que són imatges realment impressionants. Hui volem conéixer més sobre l’estat de l’exploració espacial. I per això ens acompanya Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i divulgador científic amb una llarguíssima trajectòria.

La ciència que estudia els insectes és l’entomologia, i ara Xavier Bellés acaba de publicar un llibre que se centra en com va nàixer aquesta disciplina. Sabies que hi ha més d'un milió d'espècies d'insectes? És la forma de vida predominant en la Terra.

Parlem amb la investigadora de la UV Consuelo Borrás sobre envelliment i persones centenàries. Segons les últimes dades de l'INE, a finals de 2021, al País Valencià hi havia 1.453 persones amb 100 o més anys.

La ciència fa anys que ens alerta que hem de prendre mesures urgents contra el canvi climàtic. Però passa el temps, i sembla que encara no ens prenem aquestes advertències seriosament. De fet, fins i tot hi ha retrocessos com el que hem vist als Estats Units a final de juny, quan el Tribunal Suprem ha limitat el poder de l’Agència de Protecció Ambiental per a frenar a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Hui parlem amb un expert de primera línia en el camp de la protecció del medi ambient i del canvi climàtic des de l’àmbit de la teledetecció: el professor José Antonio Sobrino.

Parlarem de l’aniversari del descobriment del bosó de Higgs. La comunitat científica havia predit l’existència d’aquesta partícula el 1964, però van fer falta cinquanta anys per a poder confirmar que existia.

Amb Anna Mateu parlem de seqüenciació genòmica de virus i bacteris. D'una investigació que intenta saber més sobre una pandèmia del passat a través de la seqüenciació genètica del virus. Per descomptat, ajudarà també a superar la pandèmia actual...

Durant la pandèmia, l'epidemiologia ha cobrat un gran protagonisme, però què estudia l'epidemiologia i com ens pot ajudar a millorar la salut pública? Ens ho explicarà Óscar Zurriaga, que és vicepresident de la Societat Espanyola d'Epidemiologia. Li preguntarem com afecten la nostra salut factors com les desigualtats o el medi ambient.

Amb Anna Mateu parlem de les aplicacions de la física al diagnòstic i tractament de malalties humanes. Alguns exemples d’aplicacions de la física mèdica ens són ben coneguts. Per exemple, les màquines de rajos X o la radioteràpia per al tractament del càncer.

Anna Mateu li pega una volta a les crítiques que es fan moltes vegades a la tecnologia i l'ús i abús que fan els més menuts. Anna Mateu ens parla sobre el costat positiu d'algunes eines tecnològiques.

En la secció de ciència entrevistem dos promotors de les LASER Talks a València, unes jornades que se centren en les relacions entre ciència i art.

És cert que fa uns anys teníem la sensació que el canvi climàtic era un fenomen futur i llunyà, que afectaria les pròximes generacions. Però cada vegada tenim més clar que el canvi climàtic ens afecta ara i ací: i ho veiem amb els rècords de temperatura i les sequeres, però també amb episodis com ara temporals, inundacions i grans incendis.

Hui parlem amb el professor Carlos Sanz-Lázaro, investigador del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant i líder de diversos projectes que han estudiat l'impacte del canvi climàtic i de la contaminació als nostres mars.

Hui ens centrem l’esquizofrènia: una malaltia que no és tan comuna com altres trastorns de salut mental, com poden ser la depressió o l’ansietat, però així i tot l’esquizofrènia es calcula que afecta una de cada tres-centes persones en tot el món, i té un gran impacte en la vida dels qui la pateixen. Parlem amb M. Dolores Moltó, directora del Grup de Genètica Humana i Models de Malaltia de la Universitat de València, i Julio Sanjuán, investigador principal del Grup de Recerca en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives de l’INCLIVA, institut d’investigació sanitària. Els dos han participat en un estudi internacional que acaba de publicar els seus resultats en la revista 'Nature' i que ha identificat 120 nous gens relacionats amb l’esquizofrènia.

Hui intentarem respondre a una pregunta: la cultura és una qüestió només humana? O tenen cultura també els animals? És una àrea d’investigació realment fascinant, que ens obliga a fer-nos també moltes preguntes sobre nosaltres mateixos, perquè sovint ens veiem com una espècie única i, a mesura que avança el coneixement, ens anem sorprenent de quantes coses que no esperàvem tenim en comú amb altres espècies animals.

Hui parlem d’una investigació valenciana que ens ajudarà a conéixer millor com vivien els humans neandertals al nostre territori i conversarem amb el professor Aleix Eixea sobre l’hàbitat neandertal que han descobert a Asp, a prop d'Alacant. Un jaciment que no és com els altres: és un hàbitat a l'aire lliure, i no en una cova com acostuma a ser més habitual.

Diem adeu a tot un símbol de la pandèmia i hui ho volem analitzar des del punt de vista científic. Estem preparats i preparades? És un bon moment? Respondrem a estes i altres preguntes amb el professor José Luis Jiménez, científic saragossà que actualment és catedràtic de Ciències Ambientals i Química a la Universitat de Colorado als Estats Units, una de les persones que més sap d'aerosols al món.

Hui raonem sobre so i soroll, perquè sovint parlem de contaminació i pensem sobretot en la contaminació de l’aire o de l’aigua, però hi ha també una contaminació acústica que pot provocar problemes de salut.

Aquesta setmana s’ha publicat una actualització de l’informe de l’IPCC, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic. Professionals de la ciència de tot el món s’han declarat aquesta setmana en rebel·lió. Des del 4 d’abril, fins al dia 9 té lloc la primera acció de desobediència civil pacífica de la comunitat científica internacional. Tractem també el tema de les zones àrides amb Anna Mateu.

Hui hem volgut parlar amb una de les darreres premiades en els Jaume I, amb Licia Verde, guardonada el 2021 en la categoria d’Investigació Bàsica. La professora Verde és doctora en Astrofísica i Cosmòloga, i actualment és professora d'Icrea de l’Institut de Ciència del Cosmos de la Universitat de Barcelona.