El testimoni d'una psicòloga sense papers a València: "Caure en una situació d'irregularitat és més fàcil del que la gent creu"

Portar al Congrés dels Diputats la qüestió de les persones sense papers per tal de regularitzar-la. És l'objectiu de la plataforma Regularització Ja!, que el mes de febrer ha convocat mobilitzacions en 30 ciutats de tot Espanya.

L'equip de Les notícies del matí ha rebut la visita d'una d'aquestes persones migrants i sense papers que actualment resideix a la ciutat de València. La jove, que va arribar a la ciutat per motius d'estudis, ha acabat en una situació d'irregularitat. Per seguretat es veu obligada a guardar l'anonimat i ens ha contat la seua experiència en primera persona. Una situació en la qual no es troba a soles.

Segons un estudi de la Fundación por Causa, dut a terme amb col·laboració amb la Universitat Carlos III de Madrid, a la fi de 2019 entre 390.000 i 470.000 persones estaven en situació irregular.

La jove colombiana de 25 anys, llicenciada en Psicologia i amb un màster amb drets humans, ha contat al programa com és eixa sensació de viure sense estar legalitzada. Pots escoltar-la ací:

"És una situació que envaeix qualsevol circumstància de la teua vida, la personal, la social, l'esfera privada, la pública. És una situació amb la qual t'alces i et fiques al llit. Des de la manera amb la qual et relaciones amb l'entorn, en què has d'estar preparada per a escoltar les etiquetes que et posen. I després està el tema econòmic. Saber que no tindràs fàcil trobar una ocupació.

Administrativament parlant -ha dit la jove- esdevindre irregular és més fàcil del que la gent creu. Ací vaig arribar amb una beca que em va donar la meua universitat a Colòmbia. I de sobte em vaig trobar davant una inadmissió d'estudis. Jo anava a començar un doctorat i va arribar un punt en què ja no vaig poder regularitzar la meua situació".

Tres opcions per poder tirar avant

"Segons em diuen els advocats consultats, tinc tres opcions: una casar-me, una altra tindre un fill i la tercera és que -com ja fa quatre anys que visc a Espanya- m'aculla a la figura de l'"arrelament social", però per a això necessite un contracte laboral. També he de demanar referències a persones espanyoles. I sense ser una delinqüent, he d'estar demostrant permanentment a l'Estat que no ho soc".

"I apareixen les màfies"

I la jove ha denunciat que una vegada arribes aquesta situació apareixen les màfies. "Tot es pot comprar, fins i tot els contractes de treball. I al final estem comprant els nostres drets. Jo intente fugir d'aquestes situacions irregulars, però quan coneixes famílies senceres que han arribat a aquest país perquè fugen d'altres situacions en les quals han sigut víctimes de violacions als drets humans, entenc que es vegen obligades a fer de tot".

Dolores Jacinto i Silvana Cabrera, membres de la plataforma Regularització Ja! han acompanyat fins al plató de Les notícies del matí la jove colombiana. Dolores ha explicat que ella mateixa el 2020 va estar a res de quedar-se en situació irregular, "a conseqüència de l'alentiment en l'administració i la falta de cites per a fer tràmits, i tot per la pandèmia.

El que han volgut destacar en el programa és que necessiten l'ajuda de la població en general. "No som gent estranya, ni tampoc parlem que pensen vindre noves persones. Nosaltres ja estem ací. El que reclamen està en l'article 31.3 de la Llei orgànica 4/2000 sobre Drets i Llibertats d'Estrangers a Espanya.

Dolores Jacinto ha volgut destacar que, a més a més, "posem el focus també en el dret dels menors d'edat, que hereten la irregularitat dels seus pares. I de tots els menors que arriben sense la companyia dels progenitors. També treballen per tal de reduir les dificultats d'aquest col·lectiu a l'hora d'accedir a un habitatge, a un empadronament. Problemes que la pandèmia ha agreujat".