Gervasio Deferr: "Decidisc demanar ajuda quan ma mare pateix un infart i per les meues addiccions no puc ni anar a veure-la"
El triple medallista olímpic ha presentat a 'Les notícies del matí' el seu llibre autobiogràfic 'El gran salto', on fa un repàs de la seua carrera professional i de sa vida
No tenia encara els vint anys i Gervasio Deferr ja era or olímpic a Sydney 2000. Després ho va repetir a Atenes el 2004. Són els èxits de l'exgimnasta olímpic. Una vida amb llums i ombres pel seu positiu per cànnabis en 2002. Un estigma que el va marcar els anys posteriors, tot i que la força per la superació de Gervasio el portà a ser plata olímpica a Pequín 2008.
Amb motiu del llibre El gran salto –autobiografia que ha publicat junt amb Roger Pasqual–, el triple medallista ha parlat amb Alba Requejo, presentadora de Les notícies del matí, de la nova etapa que travessa l'esportista, que l'ha portat a retrobar-se amb la il·lusió de viure.
El gran salto presenta la biografia del seus 41 anys que ben bé podrien semblar pocs anys per a justificar una biografia, però que narra la història de qui es va creure Déu, durant uns anys, fins que la realitat en forma de greu lesió es va presentar de sobte sense avisar. Junt amb l'esport, van arribar les operacions dels muscles, els problemes lumbars, problemes a l'esquena i els períodes sense poder entrenar-se. I l'esportista començà a fumar cànnabis, fins que en una revisió va donar positiu el 2002.
"Jo que havia aconseguit el meu somni, de sobte tot es va desmuntar", ha dit en el programa Les notícies del matí. El seu positiu per cànnabis li va impedir continuar competint, i també els patrocinis van desaparéixer. "I quan el 2002 em porten davant del tribunal que tracta els temes antidopatge, jo els vaig dir que no m'havia dopat mai. I que tornaria a guanyar. I ho vaig aconseguir dos anys després". Gervasio Deferr el 2002 va ser or olímpic a Atenes.
Sense objectius, va omplir el buit als bars
Sense entrenaments i sense competicions, va acabar anant de bar en bar. Es va convertir en "el rei de les cantines" –com ell mateix diu al llibre–. "Clar, és que quan t'entrenes set hores al dia, en acabar sempre vas a fer-te unes birres. I quan no hi ha entrenament el que queda són els bars".
Un cúmul de successos el van ajudar a decidir parar la vida que portava i demanar ajuda. Van ser fonamentalment dos fets. "En primer lloc, l'infart que li dona a ma mare, i que per les meues addiccions no puc ni anar a veure-la els dies en què està ingressada. I, d'altra banda, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro el 2016, també em van fer molt de mal", ha explicat Gervasi a Requejo.
Actualment, ha trobat la seua estabilitat al gimnàs de la Mina, on pot continuar amb els seus entrenaments, que són els que li donen la calma que necessita. I com ell ha dit per a concloure l'entrevista: "cap avant sempre". Tot per a recuperar el que queda d'aquell Gervasio Deferr.
