Sergio García tanca les seues ferides a Valderrama
El golfista de Borriol torna a guanyar un torneig 9 mesos després en un dels seus camps talismà.
Amb la consecució del Masters d’Augusta, el primer gran torneig de la seua carrera, semblava que Sergio García havia soterrat definitivament tots els fantasmes que l’havien perseguit durant 18 anys com a professional. De fet, va tancar 2017 amb un triomf en el circuit europeu i va iniciar 2018 amb una nova victòria en el circuit asiàtic. Les sensacions per a la nova temporada no podien ser millors.
Però, de sobte, tot es va capgirar. I la deriva va començar precisament en l’escenari que l’havia encimbellat just un any abans, l’Augusta National. Un resultat de 13 colps en el par 5 del forat 15, després d’enviar fins a cinc boles a l’aigua, va ser el detonant d’una mala ratxa que es va allargar durant quasi sis mesos.
En aquest període va disputar 14 tornejos, en huit dels quals no va aconseguir superar el tall. Això suposava un rècord negatiu en els vora 20 anys de carrera de García, ja que mai n'havia fallat tants en una mateixa temporada. A més, per primera vegada no va ser capaç de passar el tall en cap dels quatre majors de l’any.
Els mals resultats van fer perillar, fins i tot, la seua participació en un dels tornejos més especials per al golfista de Borriol, la Ryder Cup. De fet, no s'hi va classificar automàticament, però va ser una de les eleccions de lliure designació del capità Thomas Bjorn.
Si hi havia un torneig que podia ajudar García a capgirar la situació, aquest era, sens dubte, la Ryder Cup. Una competició en què sempre havia rendit a bon nivell i havia oferit la seua millor versió. I aquesta vegada no va ser menys.
El de Borriol va ser un dels herois en aportar tres punts al triomf europeu contra els Estats Units. A més, va entrar en la història de la Ryder Cup, ja que es va convertir en el jugador amb més punts (25,5) de tots els temps després de superar l’anglés Nick Faldo, que en sumava 25.
I si hi havia un camp que podia ajudar García a confirmar la recuperació, aquest era, sens dubte, Valderrama. Un recorregut on havia finalitzat entre els 10 primers en 12 de les seues 13 participacions, amb dues victòries incloses –l’última ara fa just un any–. Dit i fet.
El golfista borriolenc va guanyar l’Andalucía Valderrama Masters per tercera vegada i va acabar amb una sequera de 9 mesos sense títols. Però, sobretot, va tancar les ferides que havien aflorat en un dels períodes més difícils de la seua carrera.