Roberto Merhi busca mecenes des del podi de Mònaco
El castellonenc reivindica el seu talent i queda tercer al Gran Premi de Mònaco de Fórmula 2.
Té 27 anys i ja sap què es pilotar un bòlid de Fórmula 1. Va participar en la màxima categoria de l’automobilisme mundial el 5 de septiembre del 2014 a Monza en uns entrenaments lliures.
El seu debut oficial va ser al Gran Premi de Malaisia i en aquella primera carrera finalitzà, i ho va fer el 15é, que no és poc en la F-1. Després, al Gran Premi de Gran Bretanya va aconseguir acabar el 12é, la millor posició fins aquests moments.
Roberto Merhi és de Benicàssim i als 8 anys ja començà a mostrar en kàrting la seua vàlua com a pilot amb triomfs nacionals i internacionals de renom com ara el Winter Series o trofeus italians com La Indústria o Andrea Margutti, en 2005.
Després, el castellonenc va fer el recorregut normal per a un pilot d’aquesta talla, va passar per la Fórmula Renault 2.0, la F-3 espanyola, la F-3 Eurosèries, les GP Series i les Worlds Series by Renault.
Però fa tan sols un mes i mig, concretament el 4 d’abril, va firmar com a pilot titular de l’equip Motorsport per a disputar la temporada de F-2, i a pesar de les limitacions del seu cotxe ja han arribat els fruits de la seua vàlua professional.
3r a Mònaco
De fet, aquest cap de setmana isqué el huité en la primera de les carreres del cap de setmana pels carrers de Montecarlo i acabà tercer. Merhi va aprofitar de forma intel·ligent l'eixida a pista dos vegades del cotxe de seguretat per a pujar posicions fins arribar a fer podi amb un pilotatge arriscat però mesurat.
I es tracta d'un resultat molt meritori. Roberto ha de lluitar cada posició en esta categoria amb pilots que estan apadrinats per multimilionaris que posen mitjans perquè els seus pilots tinguen els millors recursos per a poder competir i estar al podi. De fet, en el cas del primer i segon classificats de la carrera de Mònaco; el rus Artem Markelov, té com a mecenes l'equip Russian Time des dels seus inicis en l'antiga GP2, i Sean Gelael és fill del propietari de l'empresa de menjar ràpid KFC d'Indonèsia.
De la Rosa el felicita
La seua foto al podi és un element icònic d'aquesta realitat. Els seus dos companys duen la roba plena de marques de patrocinadors i ell cap. Roba de faena de color negre que llueix gràcies al seu talent. Tot un mèrit estar ahí amb tant poca ajuda econòmica.
De fet, un gran de la F-1 com Pedro Martínez de la Rosa el felicitava per Twitter i precissament reivindicava la seua vàlua.
Amunt Roberto, la F-1 t'espera per segona vegada ! Tant de bo...
