Protagonisme valencià en el Ral·li Afriquia Mergouza

El castellonenc Joan Barreda es va imposar brillantment en el Ral·li Afriquia Merzouga, l'exigent prova que del 15 al 20 d'abril ha recorregut el sud-est del Marroc. El pilot d'Honda va traure 6 minuts i 10 segons al segon classificat, l'argentí, també d'Honda, Kevin Benavides, i 11 minuts i 25 segons al xilé Pablo Quintanilla (Husqvarna). Del 15 al 20 d'abril de 2018 la prova ha portat els pilots a recórrer 1.200 quilòmetres de dunes i pistes pel sud-est del Marroc, i a competir en etapes especials, com ara la jornada marató en la qual els pilots van dormir enmig del desert i sense assistència mecànica. Només acabar-la, Joan Barreda no amagava la satisfacció per l'èxit aconseguit: "Estic molt content per tornar a guanyar una carrera, especialment perquè així oblidem un any de lesions. Encara hi ha treball per fer per a tornar a estar físicament al 100%, i d'aquesta manera poder conduir com a mi m'agrada, sense dolor". 

A més del triomf de Barreda, cal destacar també l'actuació de la catalana Laia Sanz (KTM), que va acabar la prova en el lloc 14.

Èxit d'un "Diabètic en el Dakar" 

També en aquesta prova, un altre pilot valencià ha sigut el protagonista d'una bonica història de superació. Es tracta de Dani Albero (Husqvarna). Als 8 anys va patir una meningitis aguda que el va deixar en coma quasi un mes. Com a conseqüència directa de la malaltia, va desenvolupar una diabetis tipus 1. Apassionat del motociclisme des de fa anys, Dani no ha parat de demostrar en ral·lis nacionals i internacionals que, tot i patir una malaltia crònica, es pot competir en la més alta categoria del motor. Ara ho ha tornat a demostrar tot completant una prova tan dura com la Merzouga, que recorre alguna de les pistes que van formar part del traçat original del Ral·li Dakar quan es disputava a terres africanes. 

 

En aquest repte, Albero no ha estat sol. El seu company de ruta i amic, Fran Vega, ha estat pendent dels avanços del valencià en cadascuna de les etapes, i han acabat en les posicions 50 i 52, respectivament. A més, un equip de cinc persones format per mecànics, assistents i premsa l'ha acompanyat i ha fet totes les tasques necessàries per al bon funcionament de la seua Husqvarna, batejada pels seus seguidors com a "Azucarilla". A més, han transmés quasi en directe els avanços de l'equip en carrera. "Necessitàvem competir en aquesta carrera i acabar-la per a demostrar que podíem fer-ho, ja no com a pilot o equip, sinó com a persona amb diabetis. El resultat ens importava poc, la nostra meta era arribar i demostrar que la DT1 pot estar competint al més alt nivell", comenta Dani.

El seu somni i el del seu equip és participar en el Rally Dakar 2019. De fet, fa quasi dos anys va nàixer el projecte "Un Diabètic en el Dakar", que lluita per a aconseguir fer realitat aquest objectiu. Però per a aconseguir-ho necessita un suport econòmic potent que puga fer-se càrrec totes les despeses. "Els espònsors i els col·laboradors tècnics són indispensables en aquest somni. Gràcies a gluQUO, el meu espònsor principal, i a les principals marques del món del motociclisme, que em donen suport d'una manera o d'una altra, és possible que puguem estar on estem ara. Malgrat açò, no ens equivoquem, necessitem una inversió econòmica molt superior a l'actual, ja que ens hem adonat que córrer en grans competicions com aquesta sense els suports suficients és molt difícil. Per exemple, el nostre equip ha tingut problemes per a accedir al bivac, ja que no disposava de totes les acreditacions necessàries… Cal un esforç molt gran per poder participar en aquestes carreres sense els diners necessaris", comenta Albero.

Pel que fa a la seua diabetis, Daniel comenta que, malgrat un refredat que l'ha acompanyat durant tota la competició i la calor que ha passat en alguns moments, la seua malaltia "s'ha portat molt bé". "Arribem nerviosos i amb els nivells una mica descontrolats, però gràcies al meu mesurador de glucosa continu, que em permet controlar-me en tot moment, i al meu 'beuratge' -es refereix a un camelbak que porta en l'esquena amb una mescla de glucosa- he pogut acabar totes les etapes sense injectar-me insulina. Ha sigut un gran repte i amb açò demostrem que és possible participar en un Dakar, amb etapes que són, fins i tot, molt més llargues, i amb la fiabilitat i seguretat necessàries pel que fa a la diabetis tipus 1".

Diumenge, els amics, familiars i seguidors del projecte van rebre el pilot valencià i el seu equip a Carcaixent, el seu poble natal: "Hem agafat impuls i ja res ens pot parar. Pròxima destinació: Dakar 2019. De gas, i d'insulina, que no en falten", conclou Daniel Albero.

Dani Albero (Husqvarna) en un tram del recorregut / Comunicació "Un diabético en el Dakar"