La Marató de València deixa un impacte econòmic superior a 13 milions d'euros

Per cada euro invertit se'n generen vora 4. Això la situa com la segona fita que més impacte econòmic genera a València, després de les Falles.

Eixida de la Marató València Trinidad Alfonso
Eixida de la Marató València Trinidad Alfonso

La Marató València Trinidad Alfonso, amb la 10K associada a aquesta prova, és la segona fita que major impacte econòmic genera en la ciutat, després de les Falles. Així es desprén de l'informe d'impacte econòmic de l'edició del 2018, presentat aquest matí.

L'estudi, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, destaca que el cost d'organització puja a 4,8 milions d'euros, que sufraguen en un 67 per cent patrocinadors privats, un 26 per cent entra per les inscripcions, un 3 per cent ve de l'Ajuntament i la resta, de fons diversos. Aquesta edició va atraure entre corredors i acompanyants 73.600 visitants, amb més de 186.000 pernoctacions a la ciutat, un 11 per cent més que l'any anterior. 3 de cada 10 corredors provenen de la Comunitat Valenciana, 3 de l'estranger i els 4 restants d'Espanya. L'estada mitjana és de dos dies per al corredor nacional i vora 3,5 per a la resta. En total han fet despeses en allotjament, restauració, oci i comerç per valor de 17.750.000 euros.

Aquestes dades demostren que aquesta celebració té un efecte multiplicador perquè, per cada euro invertit en l'organització, se'n generen 3,7 d'inversió, Això finalment suposa un impacte econòmic sobre la renda superior a 13.175.000 euros. És l'equivalent a la creació de 429 llocs de treball a temps complet.

A més, la prova, que té l'etiqueta d'or de l'Associació Internacional d'Atletisme, ha rebut una valoració d'un 8,8 sobre 10 per part dels corredors, i un 98 per cent d'ells la recomanen. Els aspectes millor valorats pels corredors són l'entrada a la meta per la passarel·la sobre l'aigua, els voltants de la prova a la Ciutat de les Arts i les Ciències, el disseny renovat del recorregut i els punts d'animació del traçat.

De la Societat Esportiva Correcaminos, organitzadora de la carrera, el seu gerent Juan Botella ha remarcat "l'orgull que suposa per a aquesta entitat constituir una celebració que és un dels motors econòmics de la ciutat i la segona, per darrere de les Falles, que més impacte econòmic produeix." A més, apunta a treballar de cara el futur per a "professionalitzar la marató i fer una atenció personalitzada als corredors."

Per la seua banda, la presidenta de la Fundació Trinidad Alfonso, Elena Tejedor, ha traslladat "el desig i la il·lusió de construir una marató el més sostenible i forta possible" i ha instat altres empreses a sumar-s'hi per a "tornar a la societat el que ella dona a les empreses." A més, ha avançat que la prova també necessita "major implicació dels corredors, que hauran d'anar pagant més pels serveis que reben", en línia amb altres grans maratons que tripliquen el preu del dorsal.

També et pot interessar