Benvingut de nou a l'elit, Pablo

Fa només una setmana, mentre Rafa Nadal i David Ferrer disputaven a València l'última jornada de l'emocionant eliminatòria dels quarts de final de la Copa Davis, Pablo Andújar lluitava contra el rival, el neozelandés De Miñaur, i guanyava a Villena el Challenger Joan Carles Ferrero. Sense temps per a celebracions, se n'anava al Marroc per a la disputa de l'Obert de Marràqueix, un torneig que ja havia guanyat en dues ocasions de forma consecutiva (2011 i 2012) quan la seua era Casablanca. Després d'una setmana de competició, el diumenge disputava i guanyava la final al britànic Kyle Edmund, número 26 del rànquing per un doble 6-2. Aquest triomf, quatre anys després de guanyar el trofeu de Gstaad, l'ha fet pujar 200 llocs en la classificació fins a assolir el número 154. 

Només arribar a Barcelona, on prepara ja els pròxims reptes, Pablo Andújar ha atés atentament À Punt Mèdia. L'atenció dels mitjans de comunicació és un altra de les conseqüències de tornar a ser notícia. "Quan estàs a l'ombra, ningú s'assabenta que estàs treballant i t'obliden, els periodistes o la gent del tenis. És una situació difícil però ho entenc perquè no sóc notícia", diu Pablo. 

El calvari recorregut ha servit perquè el tenista haja pogut créixer com a persona. "Han sigut dos anys d'un camí molt dur però, ara, valore molt més les victòries. Per a mi ha sigut tota una sorpresa. Ara valore que el tenis no es la meua vida, sinó que forma part de la meua vida, he tingut un xiquet, m'he casat. Han passat coses que m'han fet pensar que el tenis no ho és tot en la meua vida", ens ha confessat. 

Després de tres operacions al colze que han posat en perill la seua continuïtat en el món del tenis professional, Pablo Andújar s'hi va rebel·lar i ha demostrat que als 32 anys encara té molt a dir en el circuit professional. Com explica: "Després de tant de temps sense jugar, és una sensació que no m'esperava tan prompte. És una sorpresa perquè enguany no havia guanyat partits. Estic molt content d'arribar a la final, de guanyar-la i també que siga al Marroc, on va ser la primera volta que vaig guanyar un torneig ATP". 

Sense cap dubte, la millor prova de la seua recuperació total és la forma como es va imposar diumenge en la final al britànic Kyle Edmunt per un doble 6-2. "La setmana passada vaig guanyar el Challenger a Villena i això em va donar molta força i molta confiança per a poder competir a Marràqueix. No tenia res a perdre. Per a Edmund era la seua primera final i això pesa molt encara que sigues el 26 del món. Jo vaig fer el meu joc, vaig fer que es movera i em va eixir molt bé", relata.  

Altres dels reptes assolits per Andújar ha sigut oblidar per fi el dolor. "L'únic objectiu que tenia en la temporada era jugar sense dolor i disfrutar del tenis, una cosa que feia temps que no podia fer." 

Preguntat per l'èxit de l'equip espanyol en la Copa Davis, Pablo es desfà en elogis cap al joc desplegat per Nadal, Ferrer i companyia. "Va ser una pena que no poguera estar a la plaça de bous, però va ser per un bon motiu, perquè estava disputant i guanyant el Challenger de Joan Carles Ferrero a Villena. Jo m'alegre i espere que guanyem França en setembre i que, després, juguem contra Croàcia i puguem disputar la final també ací", comenta el tenista per a qui, a més, l'eliminatòria de la Davis va permetre  recuperar el tenis d'alta competició per a la ciutat de València. "Crec que l'eliminatòria de quarts de la Copa Davis viscuda a la plaça de bous de València ha sigut molt bonica. Després de l'Open 500 ens varem quedar sense tenis d'alt nivell i em consta que va ser un cap de setmana molt bonic que la gent va disfrutar molt", se n'alegra. 

Nascut a Conca per un accident del destí, el tenista  no vol finalitzar l'entrevista sense reivindicar-se  també com a valencià: "Mon pare és de Sueca... si amb això no sóc valencià...", ens comenta en un perfecte valencià.