El València no sap guanyar i acaba perdent contra el Sevilla (0-1)

El partit és una moneda a l'aire. La cara va ser el València del partit davant el Barcelona, el bo. La creu, el València del dia del l'Athletic, el roín. Contra el Sevilla, la moneda va caure de costat... i mira que això resulta complicat. Com s'explica que l'equip de Javi Gracia jugue un bon partit però acabe perdent. L'efectivitat del Sevilla en els últims minuts va ser decisiva.

Javi Gracia es va despertar innovador per a transformar l'habitual defensa de quatre a una línia de tres centrals. La primera mitja hora, l'equip penava pel camp intentant saber què, qui, com, quan, on, per què... deambulava sobre l'herba de Mestalla, un dimarts de vesprada. I estar estava en cos però sense ànima. Per la seua banda, el Sevilla pul·lulava per l'àrea de Jaume com l'alacrà que et mira però no t'acaba de picar. I, de sobte, clic,... tot canvia.

La primera gran ocasió va ser local: centrada des de la dreta de Jason, la rematada al segon pal de Gayá i la parada de Bono. Bon intent. La manera de dir: Ep!, el València està ací. I no s'acabava ahí el perill. En temps afegit, Txérixev iniciava i finalitzava un contracolp que també rebutjava Bono. Claudio Ranieri va batejar Adrian Ilie com la cobra, "La Cobra Illie te pica,... te mata", se'n recorden? El València va ser una imitació inacabada de la cobra,... et pica, et pica però no et mata.

La represa s'encetava amb un altre contracolp del València que tornava a rematar Txérixev i que, tercera ocasió clara, rebutjava Bono. Txérixev-Bono, el duel de la vesprada. El rus amb sang d'orxata i el marroquí-canadenc que parla com si fora del barri de Triana. Però encara hi havia més: un altre contracolp, ara de Guedes. Una altra oportunitat, una altra parada de Bono. Una altra picada de la cobra i una altra volta sense verí. L'alacrà seguia mirant. I, de sobte,... tot tornava a canviar.

Siga per cansament, siga pels canvis de Javi Gracia, siga per una i per l'altra raó, el València va desaparéixer. Koundé avisava amb una rematada de cap. I En-Nesyri tornava a recordar que el Sevilla segueix present amb una altra cabotada que parava Jaume. A la tercera, el gol, en el minut 80. Un contracolp de Suso, que semblava que corria com si s'acabara el món, que finalitzava amb un xut potent des de la frontal. Jaume va posar la mà i, en compte de desviar-la a córner la va enviar al fons de la xarxa. L'alacrà ja no mirava. L'alacrà havia picat, l'alacrà va matar.

I ja no donaria temps per a més perquè, la veritat és que l'equip ja no dona per a més. València 0-1 Sevilla. La cobra 0, l'alacrà 1.