Sevilla - València: dos vells coneguts amb un objectiu

El Sevilla CF-València CF és un duel que s´ha repetit en 72 ocasions. El balanç és favorable als sevillistes amb 42 victòries.

Els jugadors del València celebren un gol contra el Betis

La primera victòria valencianista es remunta al mes de febrer del 1936, poc abans de l´inici de la Guerra Civil. S´imposà el conjunt dirigit per l´exboxejador gallec Andrés Balsa per 1 a 2, amb els gols de Lele García i Vilanova. La segona victòria va arribar la temporada de la segona lliga del València, la 1943-1944. El València s´imposà al Sevilla per un inapel·lable 0 a 2 amb gols de Mundo i Gorostiza. Al Mestalla els sevillistes s´emportaren un humiliant 8 a 0.

Més de quaranta anys després, la temporada de l´únic descens del València a Segona Divisió, la 1985-1986, els del Mestalla també es van imposar a Sevilla, també per 2 a 0. Va ser quatre jornades abans de la fi de la temporada. Amb Di Stéfano a la banqueta el conjunt valencianista, abocat al desastre, aconseguí la victòria amb els gols de Wilmar Cabrera i de Subirats, de penal.

Deu anys després, el Valencia, subcampió de lliga de la temporada anterior, viatjà a Sevilla en la jornada setena. Ja sense Mijatovic, el conjunt del Mestalla travessava moments convulsos dins i fora del terreny de joc. Va ser un partit ultimàtum per a Luis Aragonés, que deixava Romário a València amb un clar pols amb Paco Roig. El València s´imposà 0 a 2 al Sánchez Pizjuán amb els gols de Fernando i Gabi Moya. Aragonés va dimitir només al cap d´uns dies.

La història recent d´aquest enfrontament deixa clar que els de Mestalla no guanyen al Sánchez Pizjuan des del 2004, l´any de l´última lliga valencianista i del doblet. S´imposaren 0 a 2 amb els gols de Vicente i de Baraja. Per a ser campió, quan faltaven dos jornades, el València havia de guanyar i esperar que el Madrid perdera contra el Mallorca (1-3) i el Barça a Vigo (1-0). Així va ser i els de Benítez tornaren a aconseguir-ho dos anys després de fer-ho a Màlaga. La temporada anterior també s´imposà el València per 0 a 3 amb un gol de Pablo Aime Juan Sánchez. Des del 2004 el Valencia ha tornat de Sevilla amb nou derrotes i quatre empats.

La temporada 2007-2008 la derrota del València per 3 a 0 al Sánchez Pizjuán en la novena jornada va costar el càrrec a Quique Sánchez Flores, que va ser destituït de matinada. Marcaren Kanouté, Poulsen i Luis Fabiano. Tres dies abans del duel, Juande Ramos deixà plantat el Sevilla per donar el 'sí vull' al Tottenham. Debutava Manolo Jiménez a la banqueta sevillista.

En l´última jornada de la temporada 2012-2013, el Valencia visità el Sánchez Pizjuán amb la necessitat de guanyar per a assolir la quarta plaça, que li donaria el passaport per a la Lliga de Campions. El Sevilla s´imposà en un partit boig per un ajustat 4 a 3. Va ser una nit molt inspirada de Negredo, que marcà quatre gols en vint minuts i que deixà el Valencia sense Champions. S´avançaren els de Mestalla amb el gol d´Ever Banega, en aquell moment jugador valencianista. Negredo marcà dos gols vorejant el descans. Ja en la represa, de nou Negredo posà per davant el Sevilla. Soldado empatà al minut 56 i només un minut després, de nou Negredo, avançà el Sevilla. Quan es complia l´hora de partit, el corpulent davanter madrileny va rubricar el 4 a 2. Roberto Soldado, dos minuts abans de la fi, marcà de nou per a posar el definitiu 4 a 3. El col·legiat Clos Gómez no va tindre la seua nit. No xiulà un clar penal de Kondogvia -aleshores en el Sevilla- sobre Canales i expulsà Jonas abans del descans. La Reial Societat guanyà a Riazor, se situà en Champions i envià el Deportivo a Segona.

Els dos conjunts es tornaren a enfrontar en la primera jornada de la temporada 2014-2015. El partit es tancà amb un empat a un amb els gols d´Aleix Vidal i Lucas Orban. L´anècdota la protagonitzà el debut de l´argentí Rodrigo de Paul, que entrà al terreny de joc al minut 66 per a substituir Alcácer i va ser expulsat només 75 segons després per una colzada a Aleix Vidal.

En la temporada 5-2016 el València va ser derrotat per un gol a zero, obra d´Escudero. Va ser l´últim partit de Nuno a la banqueta, ja que havia presentat la dimissió abans de disputar-se el partit. L´últim enfrontament entre estos dos conjunts històrics de la Lliga se saldà amb un empat a zero.

També et pot interessar