El malalt groguet rep l'alta, patint fins a la fi (1-0)
El Villareal s'imposa a l'Eibar i aconsegueix la notable xifra de 43 punts per a salvar la categoria.
No s'entenia com el Villarreal havia arribat a hores d'ara jugant-se la vida. La ferida havia de sagnar fins a la penúltima jornada, moment de donar-li l'alta al malalt groguet. Alta, salvació, permanència. Això sí, fidels a l'esperit d'aquesta temporada, patint fins a la fi. Malgrat tot, afortunadament, tots els cors dels aficionats groguets han pogut bategar amb força, una vegada s'ha confirmat la victòria davant l'Eibar, per 1-0, després d'aconseguir la notable xifra de 43 punts per a salvar la categoria.
El VAR com a aliat
La intervenció miraculosa del VAR, en assenyalar com a fora de joc un gol in extremis de Sergi Enrich per a l'Eibar, va ser celebrada com un gol propi per part de la graderia de La Ceràmica. Abans, Toko Ekambi havia marcat al 57 el gol que val la permanència. Amb la victòria del Llevant, però, l'empat també haguera valgut. L'equip va estar bé en la primera part, no tant en la segona.
Massa desequilibri en l'equip
Tot, es va aconseguir després d'un partit on el Villarreal mai es va trobar còmode sobre el terreny de joc, tot i tindre moltes ocasions clares, com ara la de Chukwueze a soles davant el porter. Els davanters groguets no han encertat tots els balons que haguera calgut, ni tampoc han ajudat suficientment uns migcampistes als quals se'ls ha multiplicat la faena. El públic, conscient, va dedicar la gran ovació de la vesprada a acomiadar del terreny de joc Santi Cazorla. La presència de Vicent Iborra ha sigut també fonamental per a dotar de jerarquia el mig del camp. Amb ell des de l'inici de la temporada probablement no s'hauria patit d'aquesta manera. Les actuacions de Funes Mori també han sigut molt destacades en el tram final de la campanya.
Una situació per a reflexionar
Potser és la temporada en què més ha patit l'equip, des de 1997. En l'últim descens, mai ningú es va imaginar el pànic fins a l'últim instant. Enguany, durant tot l'any, l'equip ha viscut en el fil de la navalla, amb derrotes injustes i d'altres inexplicables. No oblidem, amb un entrenador, Javi Calleja, que va ser destituït i, després, va tornar per a salvar el seu equip, amb un lideratge que ha resultat inqüestionable. El patiment viscut aquesta temporada ha de servir per a valorar la trajectòria històrica, No és gens fàcil estar a l'elit. Ara, toca celebrar-ho i assaborir el dolç fruit d'allò que tant ha costat.
